(La sèrie comença aquí) * D’uns anys ençà sembla que un dels objectius preferits dels partidaris de desfermar polèmiques i bronques és Josep Carner. O, més exactament (i per un d’aquells misteris que de tant en tant travessen el nostre hàbitat cultural), no tant el poeta com els seus seguidors: els carnerians. Pels volts de Nadal de 1995 Proa
Editorial de Vilaweb d’avui: “El comunicat fet públic ahir al vespre pel govern de la Generalitat de Catalunya és un error monumental. En veient que la campanya #novullpagar creix d’una manera espectacular, aquest cap de setmana el govern ha canviat radicalment les expressions de simpatia que havia prodigat durant la setmana… (n’hi ha més) … per
Els diaris d’ahir n’anaven plens: el dilluns passat, diada de Sant Jordi, es va morir Josep Maria Berenguer, fundador i ànima d’Ediciones La Cúpula, que és tant com dir fundador i ànima d’experiències editorials tan destacables com la revista mensual El Víbora i tot el seguit de productes que al seu voltant es van anar generant entre 1979, l’any d’aparició
(any 1960) Me’n recordo de la primera vegada que vaig sentir parlar de Marco Polo… (n’hi ha més) Me’n recordo de la primera vegada que vaig sentir a parlar de Marco Polo. Va ser un dissabte de 1960, l’any que mon pare havia comprat el primer televisor de casa: un model de la marca Iberia (vegeu
(La sèrie comença aquí) El dia de Sant Jordi de 1992 es va fer públic que el guanyador del premi Ramon Llull era Terenci Moix amb “El sexe dels àngels”, una novel·la que l’autor va començar a escriure el 1969 i que després d’una llarga sèrie de vicissituds veuria la llum vint-i-tres anys després. El llibre, editat per
Com tinc costum de fer sempre -i especialment els diumenges- em llevo ben d’hora ben d’hora per anar a la botiga del meu venedor de diaris (vegeu aquí) a buscar-hi teca. Tan bon punt travesso la porta del carrer em trobo el repartidor de premsa que porta els diaris del veïns. És un xicot d’aspecte sudamericà que
(Us suggereixo que abans llegiu això) El podi de les meves recomanacions de llibres per Sant Jordi l’ocupen tres llibres molt diferents: una evocació dels anys d’infantesa (Quan érem feliços), una novel·la (Carretera secundària) i una narració en vers (Vetlla). Us els explico pel mateix ordre: * “Quan érem feliços”, de Rafel Nadal (Destino), premi Josep
(Us suggereixo que abans llegiu això) Les meves recomanacions musicals d’aquest Sant Jordi contemplen dues vessants: els discos catalans apareguts recentment i algunes novetats literàries d’aquests dies que parlen d’assumptes musicals. La llista de CD’s l’encapçalen dos discos que, com diria en Guardiola, són “molt molt grans”:* Els Amics de les Arts, “Espècies per catalogar” (vegeu aquí)* Mishima, “L’amor feliç”
(La sèrie comença aquí) Un dia de setembre de 1991 el diari El País anunciava que segons una ponència de Jaume Riera Sans, secretari de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, presentada en un congrés de l‘Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, l’autor de “Curial e Güelfa” era Manuel Milà i Fontanals, l’estudiós que va descobrir l’obra el 1876, i, per
(La sèrie comença aquí) Com dic en el comentari que obre aquesta sèrie la carpeta més antiga de la meva col·lecció de conflictes és de setembre de 1981 i aplega l’escandalera organitzada arran de la censura -inspirada en els principis de la Lliga del Bon Mot– que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dirigit per Max Cahner,
L’A. diu que tinc aficions de drapaire. Després ho arregla una mica i matisa que el que sóc és un col·leccionista nat. Jo -que no em conec tant com em coneix ella a mi- el que crec que tinc és, senzillament, vocació d’arxiver. Ho dic perquè la manera habitual que tinc de repassar els diaris i revistes que arriben a casa és amb unes
Com cada any per aquestes dates estic preparant els apunts de recomanacions musicals i literàries de Sant Jordi que penjaré d’aquí a uns dies. Si he de fer cas a les estadístiques de Vilaweb aquests apunts de recomanacions figuren -dintre de la modèstia de les meves xifres- entre els més visitats i llegits de cada any.
Un dels plaers de cada matí (que de vegades, ai las, per motius de feina he de demorar fins al vespre) és la lectura de l’article de Manuel Cuyàs a la pàgina 2 d’ElPunt Avui. Amb en Cuyàs m’uneixen uns innegables vincles generacionals -ell és un any més jove que jo- i unes quantes complicitats entre les quals
(Any 1973, Setmana Santa) Me’n recordo d’aquell magnífic tall de formatge de cabra que l’A. i jo vàrem comprar el Dijous Sant del 73 a Calanda. I de les enutjoses febres de Malta que ens va provocar. Era la nostra primera Setmana Santa de casats i volíem conèixer la “Ruta del Tambor” aragonesa que comença a Alcañiz i
Per una sèrie de circumstàncies que ara no vénen al cas, abans d’ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la roda de premsa de presentació del Festival Circ Cric al Montseny i, de retruc, de conèixer un home que és un gran artista i una gran persona. Es diu Jaume Mateu, però tothom el coneix com Tortell Poltrona. No crec