Totxanes, totxos i maons

(any 1960)

Me’n recordo de la primera vegada que vaig sentir parlar de Marco Polo…

(n’hi ha més)

Me’n recordo de la primera vegada que vaig sentir a parlar de Marco Polo. Va ser un dissabte de 1960, l’any que mon pare havia comprat el primer televisor de casa: un model de la marca Iberia (vegeu aquí).

Recordo clarament que era dissabte perquè emetien -en blanc i negre, no cal dir-ho- per Televisión Española el programa setmanal infantil. No n’estic del tot segur però juraria que aquella temporada es deia “A la rueda rueda” i tenia un himne que cantaven els presentadors i els nens que feien de públic a l’estudi del llegendari “paseo de la Habana, 77”.

La cançó -una tonada tradicional infantil castellana- deia: “A la rueda rueda de pan y canela  / dame un besito y vete a la escuela.  /  Si no quieres ir acuéstate a dormir.”

En el transcurs d’aquest programa hi havia actuacions musicals -recordo un violinista grassonet i calb que es deia Walter, el amigo de los niños, titelles diversos (no estic segur, però, que ja hi sortís Herta Frankel i tota la seva “troupe”), un apartats de jeroglífics dibuixats que feia Manuel Summers i una espècie de serial dedicat, precisament, a les aventures de Marco Polo. Tot en rigorós directe i representat en el mateix estudi.

El criat de l’aventurer venecià era un xinès abillat amb túnica, cuetes i el típic barret cònic ample i acabat en punxa. L’actor que l’interpretava es deia Alfredo Muñiz i parlava apressadament, amb posat servil i  canviant, és clar, les erres per eles. La seva frase habitual era “Mi señol Malco Polo”.

I l’actor que feia de Marco Polo, vestit de la manera com els guionistes consideraven que era la moda veneciana del segle XIII, era un galan jove i “apuesto” (tot i que aleshores ja tenia 30 anys molt ben portats) que es deia Francisco Morán.

Anys després aquell actor va canviar el Francisco pel Paco que tots li coneixem, es va instal·lar a Catalunya i la setmana passada va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi “per la seva gran qualitat interpretativa al llarg d’una trajectòria d’èxit molt vinculada a Barcelona i Catalunya. Cofundador del teatro Español Universitario, havia format part del quadre d’actors de Radio Nacional de España i de Televisión Española. El seu carisma i la seva humanitat li han fet guanyar l’afecte del públic.”

M’ha fet gràcia recordar Paco Morán precisament aquests dies que sembla que la seva salut no passa per un bon moment.