Totxanes, totxos i maons

Com cada any per aquestes dates estic preparant els apunts de recomanacions musicals i literàries de Sant Jordi que penjaré d’aquí a uns dies.

Si he de fer cas a les estadístiques de Vilaweb aquests apunts de recomanacions figuren -dintre de la modèstia de les meves xifres- entre els més visitats i llegits de cada any. Tot un honor, doncs. I un compromís.

Precisament per això -i amb la intenció d’explicar els pressupòsits dels quals parteix la meva tria- voldria fer alguna acotació prèvia. Més exactament, dues: una constatació i una obvietat.

Per començar, doncs,  voldria constatar un fet que ja fa temps que vaig repetint aquí mateix i que sento que s’incrementa dintre meu any rere any…  (n’hi ha més)

… Em refereixo a allò que en alguna ocasió he definit com “fatiga de la ficció”. És a dir, el meu interès cada dia més gran pels llibres que no pretenen explicar-me cap història.

Em refereixo a la lectura d’estudis literaris o lingüístics, memòries, biografies, dietaris, clàssics, assaig, etc. Textos  que d’un temps ençà m’interessen molt més que les novel·les o els reculls de contes.

Això no vol dir que no en llegeixi cap -de fet, ja us avanço que en la meva llista de recomanacions d’enguany en trobareu uns quants, de llibres de narrativa- o que em negui en rodó a llegir-ne mai més. Ben al contrari, lectures -i relectures!- com les de “Jo confesso”, de “Primavera, estiu, etc.” i d’uns quants més que ara no dic per no allargar excessivament aquest apunt són plaers especials que amb el pas dels anys gaudeixo amb més intensitat i als quals, lògicament, em nego a renunciar.

La segona cosa és, ja ho he dit, una obvietat. Una obvietat que cal que la digui ara i aquí perquè per res del món voldria confondre a ningú ni semblar més llest o més ase del que realment sóc: ni tinc accés a tots els llibres que es publiquen, ni els llegeixo tots. (I això, ja que ve a tomb, també serveix pels discos).

Vull dir que les meves recomanacions de Sant Jordi -com les llistes de cançons i discos catalans que m’han agradat més de cada any- són, precisament, això: meves. És a dir, valoracions personals i en absolut exhaustives.

No pretenc, per tant, pontificar sobre res. Exposo, senzillament, la meva opinió, derivada dels meus gustos i prou.

I si a fi de comptes alguna de les coses que dic li és útil a algú ja em daré per ben pagat.