Balanç de l’any: quatre que -per fi- se n’han anat!
Però es veu que hui tinc el dia optimista i m’ha pegat per pensar en les coses bones que han passat enguany. Personals (que no explicaré ací), i més enllà.
I entre aquestes, jo em quede amb la marxa de quatre desgraciats (i ja em perdonareu que no m’estenga en el reguitzell d’adjectius que em venen al cap, però segur que us els podeu imaginar).
Que sí, que se’n podrien haver anat abans i/o d’una altra manera, que res no ens garanteix que els qui vinguen després siguen millors, però què voleu que us diga: aquests quatre, ja kaput! Dos, del tot. Els altres dos, esperem que no puguen revifar o deixaré de creure del tot en la “democràcia”…
De moment, a veure si hi ha manera de què paguen si més no per una misèrrima part del que han fet.
Actualització: me n’he deixat un. Crec que cal afegir Bin Laden a la llista…
En altres paraules: El problema, és Camps o Berlusconi; o els valencians o els italians? Si no us agrada el Camps o el Berlusconi, feu que hi hagi algú altre més “popular” entre els votants.
El què no es pot fer -des del meu punt de vista- és encolomar a la gent presidents a l’estil vaticanista (tal com han fet a Grècia i a Itàlia).
Atentament
PS: No m’enalegro de la mort de ningú.
el Gadaffi era un criminal útil, quan no ha interessat, han aprofitat els rebels, que no ho són tant, jo diria mercenaris interesats, l’han fet fora… pel petroli , és clar, pregunta-ho al Zarko i el seus esbirros ja t’ho explicaran amb els seus mètodes, ben be…´
ah! i la deessa democràcia ja fa temps que es va jubilar a Ítaca
i posats a parlar de desgraciats, els inútils dels polítics que permeten als financers de wall street i de les demés borses en xarxa especular sobre qualsevol mercaderia o producte, fictici, no productiu, bnomés per enriquir-se i deixar en pilotes a la població mundial…
si tot això no són arguments per una revolta global és que la humanitat ja no existeix i només som colla de micos ensinistrats i famolencs
el que s’en diu al carrer: una colla de ” dats pel cul i pobres”
suggereix-ho que a tots, tots, tots aquests especimens, dirigents i liders
ficar-los en una illa al pacífic…
sense res més que el que porten a sobre, i que s’espavilin, que es mengin els uns als altres, fins que es quedi deserta com la illa de Pasqua…
apali
salut