Hi ha una joguina a Birmània, és una parelleta d’ous amb cara d’home i dona, entrellaçats i quan els llences al terra, es mouen, giren , cauen, però sempre s’aixequen. La seva posició és sempre vertical.
Pyit Taing Htaung és el nom d’aquesta joguina i si traduïm aquest nom, és ben significatiu: Malgrat tot, t’has de mantenir sempre dempeus.
Ara fa un any de les eleccions a Birmània. Una bofetada contra les llibertats, la democràcia i el poble. No es va deixar entrar a ningú per vigilar l’autenticitat de les eleccions; podíes veure com una sola persona omplía l’urna de paperetes amb el vot per el partit del govern; moltíssima gent que mai va rebre la seva acreditació per poder votar. I tantes i tantes irregularitats …. El partit liderat per Aung San Suu Kyi no es va presentar i d’acord amb les lleis del país, va ser il.legalitzat. Ara volen canviar les lleis ……
Suu Kyi ha manifestat: És millor dialogar, convèncer, lluitar, guanyar, en contra la dictadura, que no entrar en el joc d’un simulacre d’eleccions democràtiques, i viure dins una bombolla de mentides i injustícies, amagades al darrera una ‘democràcia’ vergonyant.
Tornem a les joguines. La quitxalla de les grans ciutats no juguen molt sovint ni amb el Pyit Taing Htaung o el Zee Kwet, però en canvi als pobles i els infants del món rural (que són la majoria) obren uns ulls de felicitat i somriuren quan regales aquestes dues joguines.
Pots trobar-les a les escales de les entrades de les pagodes i temples arreu del país. És el que vaig fer de camí a l’escola. Comprar-ne per a tothom i va ser tot un esdeveniment ! Per què portar joguines occidentals quan de fet ells i elles estimen i volen jugar amb les seves ?
El Zee Kwet i el Pyit Taing Htaung estàn fets de paper maixé, una artesania mil.lenària del continent asiàtic.
El Zee Kwet són una parella de mussols, un mascle i una femella. La femella porta un nadó dins el seu cos. Els colors son alegres, llampants. Has de comprar la parelleta i cercar un bon lloc a casa. Són els portadors de la felicitat, la bona sort i la prosperitat.
He vist aquests mussols dins les cases, hotelets, teashops, parades de mercat, tricicles, barques.
El Pyit Taing Htaung és una joguina fascinant per els infants. Juguen a llençar-la com més lluny millor i amb força, no es trenca i sempre es queda en posició vertical. Té més pes a la base i així el truc fa efecte i veure’ls riure i jugar és tot un goig.
I crec sincerament que tots els birmans que he conegut són Pyit Taing Htaungs, sempre dempeus, perseverants, resistents, i si cauen, s’aixequen, i si els empresonen, un dia sortiran, i si els han près la casa, en construeixen una altra, i si les collites s’han perdut, tornen a començar.
Van perdent la por (el pitjor dels enemics), però malgrat les petites escletxes que s’han obert, encara no ha arribat el moment. Aquest enemic encara és molt present i la por és difícil de controlar.
El Pyit Taing Htaung encara balanceja i no s’ha quedat dempeus definitivament.
Fotografia: Venda de joguines a l’entrada del temple de Kaunghmudaw Paya a 10 kms de Sagaing (Mandalay).
Arxiu: Cara de felicitat.
