Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Paraules des d’Atenes

He rebut un email d’una amiga. Apareix aquest link. Tots ho sabem, tots ho manifestem, tots escrivim sobre el tema, tots tenim aquest neguit ….. però els representants del poble escollits democràticament de tots els països no semblen amoïnar-se gaire i la política va morint lentament, sense presses, per caure en mans dels especuladors, del deute, de les borses, en definitiva del poder econòmic.

http://www.pedroolalla.com

Avui: Montserrat Roig

Vint anys …..Impossible d’oblidar. Un video interessant i molt significatiu. Les reflexions de na Montserrat Roig són encara avui molt vàlides.
Montserrat Roig no només ens va deixar una obra literaria esplèndida, també el seu treball a la televisió va ser fonamental per tots els que sortíem d’una dictadura i començavem a viure en llibertat.

M’adhereixo en aquest record i homenatge …..  i només heu de fer un senzill click en aquest enllaç per gaudir i recordar aquesta gran dona:

                                                       ACÍ

Retrats de Birmània III : Eleccions i joguines

Hi ha una joguina a Birmània, és una parelleta d’ous amb cara d’home i dona, entrellaçats i quan els llences al terra, es mouen, giren , cauen, però sempre s’aixequen. La seva posició és sempre vertical. 
Pyit Taing Htaung és el nom d’aquesta joguina i si traduïm aquest nom, és ben significatiu: Malgrat tot, t’has de mantenir sempre dempeus.

Ara fa un any de les eleccions a Birmània. Una bofetada contra les llibertats, la democràcia i el poble. No es va deixar entrar a ningú per vigilar l’autenticitat de les eleccions; podíes veure com una sola persona omplía l’urna de paperetes amb el vot per el partit del govern; moltíssima gent que mai va rebre la seva acreditació per poder votar. I tantes i tantes irregularitats …. El partit liderat per Aung San Suu Kyi no es va presentar i d’acord amb les lleis del país, va ser il.legalitzat. Ara volen canviar les lleis ……
Suu Kyi ha manifestat: És millor dialogar, convèncer, lluitar, guanyar, en contra la dictadura, que no entrar en el joc d’un simulacre d’eleccions democràtiques, i viure dins una bombolla de mentides i injustícies, amagades al darrera una ‘democràcia’ vergonyant.

Tornem a les joguines. La quitxalla de les grans ciutats no juguen molt sovint ni amb el Pyit Taing Htaung o el Zee Kwet, però en canvi als pobles i els infants del món rural (que són la majoria) obren uns ulls de felicitat i somriuren quan regales aquestes dues joguines. 

Pots trobar-les a les escales de les entrades de les pagodes i temples arreu del país. És el que vaig fer de camí a l’escola. Comprar-ne per a tothom i va ser tot un esdeveniment ! Per què portar joguines occidentals quan de fet ells i elles estimen i volen jugar amb les seves ? 
 
El Zee Kwet i el Pyit Taing Htaung estàn fets de paper maixé, una artesania mil.lenària del continent asiàtic.

El Zee Kwet són una parella de mussols, un mascle i una femella. La femella porta un nadó dins el seu cos. Els colors son alegres, llampants. Has de comprar la parelleta i cercar un bon lloc a casa. Són els portadors de la felicitat, la bona sort i la prosperitat.
He vist aquests mussols dins les cases, hotelets, teashops, parades de mercat, tricicles, barques.

El Pyit Taing Htaung és una joguina fascinant per els infants. Juguen a llençar-la com més lluny millor i amb força, no es trenca i sempre es queda en posició vertical. Té més pes a la base i així el truc fa efecte i veure’ls riure i jugar és tot un goig.

 I crec sincerament que tots els birmans que he conegut són Pyit Taing Htaungs, sempre dempeus, perseverants, resistents, i si cauen, s’aixequen, i si els empresonen, un dia sortiran, i si els han près la casa, en construeixen una altra, i si les collites s’han perdut, tornen a començar.

Van perdent la por (el pitjor dels enemics), però malgrat les petites escletxes que s’han obert, encara no ha arribat el moment. Aquest enemic encara és molt present i la por és difícil de controlar. 

El Pyit Taing Htaung encara balanceja i no s’ha quedat dempeus definitivament.

Fotografia: Venda de joguines a l’entrada del temple de Kaunghmudaw Paya a 10 kms de Sagaing (Mandalay).

Arxiu:  Cara de felicitat.

Barcelona FC-Myanmar Fan Club

Un amic em va recomanar aquesta pàgina d’un veritable culer birmà. Viu a Rússia, perque fer una web d’aquestes característiques a Birmània és una mica difícil.

Actualizada dia a dia, tota la informació, videos, arxius. Escrita en birmà i els colors ben llampants. Ja em vaig adonar de l’afició culer a Birmània. No es perden cap partit per la tele i en parlen amb veritable entusiasme.

Si aneu baixant la pàgina i llegiu ‘older posts‘, feu un click i trobareu penjat un video amb l’himne del Barça i ho explica perfectament qui són els compositors i quan es va començar a cantar. En aquest cas està escrit en anglès ……., i a ”read more” podem llegir la lletra en català i traduïda a l’anglès !!

Aquest xicot està veritablement molt ben informat !

La fotografia: Un culer del sudest asiàtic intentant arribar a casa seva entre les aigües del riu, aquest tsunami silenciós que ha inundat bona part de Tailàndia i també de Birmània.

http://barcelona-myanmarfan.blogspot.com/ 

Denunciar: Assassinats de dones

Dues han estat les dones assassinades aquesta setmana, presumptament per els seus companys.

Saragossa i Vielha. Totes dues joves. La brutalitat dels crims, la violència, aquests fets que un dia si i un altre també van augmentant les estadístiques.

Morts injustes. Molta ràbia. Tristor. Moltíssima.

I la denúncia continuarà de manera irrefutable, sempre amb l’esperança que un dia aquesta violència s’aturi i no tingui que escriure més apunts.

Unes flors del Pirineu i el meu sincer condol i tristor.

Birmània: Panellets de Palmera de Palmira. Economia sostenible

En el meu viatge de Mandalay a un poblet de nom difícil de pronunciar, vaig poder gaudir d’uns paisatges molt bonics, un aire net, cel d’un blau intens, contrastant amb els colors i la bellesa de les palmeres que creixen arreu – la Palmira d’Àsia o Borassus Flabellister.
Viuen més de cent anys, i poden arribar a més de 30 metres d’alçada. 
No necessiten conreu i aguanten igual de bé les pluges i la sequera. Es coneixen també amb el nom de jaggery. Aquestes palmeres ni necessiten pesticides, ni fertilitzants i només una mica d’aigua.

És un arbre màgic. I, compte, la desforestació és un veritable perill. Però, que se’n pot treure d’aquesta palmera ? Tot és beneficiós per la gent, des de les arrels fins a les fulles. Ni més ni menys fins a 60 productes !!! Saba per fer sucre, vinagre, alcohol, bloethanol. Es pot refinar la saba i obtenir ethanol. De la beina de les fulles es poden fer cordes molt resistents. Les arrels es poden utilitzar per desfer les pedres del ronyó  o com a repel.lent de mosquits. Pots posar les fulles a bullir i glopejar l’aigua per aliviar el mal de queixal. La pols extreta de les fulles és un bon astringent per la pell. La fusta és perfecta per fer mobles i parquets … i un munt més de coses.

Per la gent del poblet l’economia es basa en extreure el sucre. La palmera necessita entre 6 i 10 anys per poder veure la primera floració i el fruit. El sucre és menys dolç que el de canya i té una olor difícil d’oblidar. Un guster, de veritat.

Els nutrients d’aquest sucre són importants: potasi, magnesi, vitamina C i aminoàcids, com l’arginina. És un dels productes dolços amb l’índex més baix de GI, i conté proteines, calci i ferro, molt beneficiós, i que el sucre refinat no ho té.
No necessita refrigeració i es pot guardar tranquil.lament en llocs fresquets i secs. 

La història ens explica que el sucre de palmera va ser utilitzat com a medecina a l’Índia i a la Xina, quan van començar a importar-lo l’any 1409 des de Indonèsia. La raó va ser que l’emperador de la Xina tenia diabetes i aquest sucre era molt beneficiós.

Les famílies del poblet, amb les que vaig parlar força estona, poden viure uns mesos amb les dues collites del fruit de les palmeres que els proporciona el sucre. No tothom té terres en propietat ni arbres. Treballen, majoritàriament les dones, per els propietaris de les terres on creixen les palmeres. Els homes habitualment marxen tres o quatre mesos, lluny, a les muntanyes de les pedres precioses, a cercar jade i rubís, i poder vendre’ls al mercat. No sempre ténen sort, i a més aquesta feina és molt, molt perillosa.

El jaggery l’extreuen de la saba de la palmera. En aquesta regió de Birmània, només aprofiten el que els ofereix aquest arbre màgic per fer dolços i llaminadures. La saba és col.locada dins uns recipients damunt d’un foc molt viu, i del color transparent, per art de màgia es transforma en un color marró fosc. Una vegada elaborada, fan petites llaminadures, molt semblants als nostres panellets. Sí, és el que vaig pensar en veure’ls.
Els compradors arriben al poble i els habitants del poblet se’n queden una quantitat per el seu propi consum.
Al llarg de la tarda prendre un te verd i menjar un d’aquests ‘panellets’ birmans és tot un plaer. Ells també se’ls mengen com si fos xocolata. De vegades fan una barreja amb sèsam i aigua de coco i l’utilitzen en algunes menges.

Aquesta saba dolça no conté alcohol, però sí que es pot fermentar i destilar. És la ‘cervesa’ de palmera que ells anomenen. I sí, la vaig beure i provar. Molt bona, amb un grau d’alcohol bastant elevat. Perillós beure’n més de dos gots ….. 

Avui, dia de Tots Sants, he recordat aquests ‘panellets’ que vaig menjar molt abans.
Ara me’n penedeixo de no haver-ne portat uns quants per avui …. 

Fotografia: El.laborant els ” panellets”.
Arxiu: Paisatge i palmeres. Fruit caigut a terra. Collita. Panellets birmans