Dels dinou apunts que he publicat durant el mes de juliol els 10 més visitats han estat: * 1) Sílvia Pérez Cruz. “Vestida de nit en versió 2010 i 2011. (vegeu-lo aquí) * 2) Sobre Carles Sentís. (vegeu-lo aquí) * 3) Miquel Pairolí en el record. (vegeu-lo aquí)(n’hi ha més) * 4) Ester, Antoni (història d’amor). (vegeu-lo aquí) * 5) Un
Si es compleixen les previsions el proper diumenge 31 de juliol serà el primer dia -des del 23 d’abril de 1976- que als quioscos del país no arribarà cap diari que ostenti en solitari la capçalera de l’Avui. S’haurà tancat, doncs, per bé o per mal un període de trenta-cinc anys, tres mesos i vuit dies de vida
Serà difícil que se m’oblidi: a finals d’agost de fa dos anys l’A. i jo érem per la zona d’Amalfi quan em va trucar en Josep Lluch, d’Edicions Proa, per fer-me saber la notícia que dissortadament molts sabíem que no trigaria a produir-se: la mort, a l’edat de 61 anys, d’Isidor Cònsul, crític literari, escriptor i director literari de Proa. Malgrat
La notícia de la mort del periodista Carles Sentís ha coincidit amb uns dies força atrafegats a la meva feina. Res de nou, d’altra banda: és el que des de fa uns anys vaig detectant que sol passar per aquestes dates: la síndrome del “tot per abans del 31”. Com si el món s’acabés el mes d’agost
Aquí teniu una tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes durant les darreres setmanes als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * El paper menys indicat per fer la carta als Reis: CARBÓ (MS) * Ramas
Ahir, a propòsit de la primera actuació de la cantant bretona Nolwenn Leroy en terres catalanes del Nord (vegeu aquí), vaig publicar a Vilaweb aquest article: La primera notícia que vaig tenir de Nolwenn Leroy (Finistère, Bretanya, 1982) em va arribar a principi d’any. Un bon amic coneixedor de les meves flaqueses em va passar
(La sèrie comença aquí) 05. “Vos estim a tots igual”, Marcel Cranc:Una altra sorpresa. Marcel Cranc redimensiona el tema original en clau de balada intimista. Veu a mig gas, calma i l’únic acompanyament d’un piano que per darrere punteja amb solemnitat cada acord. Tot plegat dóna com a resultat quatre minuts enigmàtics, a cavall del somni i de la realitat. Una
La revista “Enderrock” ha fet un esforç que val la pena de reconèixer en la seva justa mesura: ha agafat el disc “Alegria”, enregistrat el 2002 per Antònia Font, -al meu parer el primer dels grans discos del grup balear- i li han dedicat un homenatge molt especial en forma de CD que es ven conjuntament amb la revista de juliol.
Fi de la llengua catalanaAlbert Sánchez Piñol(Ara, 16 de juliol de 2011) No crec que hi hagi cap literatura que dediqui tants esforços a parlar de la seva pròpia extinció com la catalana. Articles, assajos, contes, novel·les sobre la mort del català. Està irremissiblement condemnat, el català? (n’hi ha més) Qualsevol observador imparcial podria constatar
La gent de la UOC que té cura del portal Lletra (vegeu-lo aquí) demana cada mes a algú relacionat amb la literatura que elabori una llista de recomanacions culturals. (n’hi ha més) Aquest mes de juliol la persona triada he estat jo i he preparat unes quantes propostes de cara a l’estiu que podreu veure aquí.
En una època de les nostres vides encara no gaire llunyana l’A. i jo vàrem pertànyer a la categoria dels denominats “estrenistes”. Vull dir que, per coses de la feina que ara allargarien innecessàriament aquest apunt, els nostres noms figuraven en algunes de les llistes de persones i personatges que els promotors teatrals convidaven habitualment a les
Magnífic el retrat de la cantant Anna Roig que el dissabte passat feia el lingüista i escriptor Albert Pla Nualart en la seva secció d’estiu “Retrats que parlen” del diari Ara: Anna Roig, la noia de Sant Sadurní“No em fa vergonya confessar que el català d’Anna Roig és millor que el meu. Amb unes neutres que
Benvolguts lectors, Aquest apunt no conté, en aparença, cap cosa que el diferenciï dels altres. El cert, però, és que per mi té un significat força especial ja que és justament el que fa el número 2000 dels que porto escrits i publicats en aquest Bloc. El dia 16 del mes passat, en l’apunt que commemorava els set anys d’existència de les totxanes, els
L’Ester va començar a trobar-se malament fa uns dos anys. Al principi tenia pèrdues de concentració, poc després s’hi varen afegir problemes de coordinació i orientació. Tot plegat ho va atribuir a una possible reacció depressiva per l’estrés de la feina i mentre estava de baixa va demanar el trasllat a una altra feina que li permetés recomençar amb noves energies dintre de la
(Anys 1955-1956) Me’n recordo de quan sentia dir a la gent gran de casa l’expressió “Alabat siga Déu”… (n’hi ha més) Me’n recordo de quan sentia dir a la gent gran de casa l’expressió “Alabat siga Déu”, una frase que jo -als meus cinc o sis anys- interpretava com si algú engegués Déu cap a un