S’ha mort Miquel Pairolí, un gran escriptor. I avui tots ens sentim una mica més pobres, una mica més desemparats… Pairolí, a més a més, ens ha deixat en plena maduresa, als 55 anys, quan encara podíem esperar fites més importants en la seva àmplia i esplèndida bibliogràfia. Una primera pista que les coses no anaven com havien d’anar la vàrem
Ara ha fet justament un any, en el transcurs de la tradicional Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell es va poder escoltar aquesta preciosa cançó interpretada per Sílvia Pérez Cruz, sens dubte la veu femenina catalana d’ara mateix amb més projecció de futur: (n’hi ha més) Qui l’acompanyava a la guitarra era Càstor Pérez, músic i estudiós
Des de fa una pila d’anys tinc la sort de tenir bons amics del (i al) País Valencià. Uns amics als quals, atesa la meva dèria pels afers musicals, he procurat acudir sempre que he necessitat algun consell o recomanació relacionada amb cançons, discos o intèrprets de les terres del sud. Potser algú recordarà que fa una mica
Remenar papers antics és un plaer que, a més a més, de vegades et recompensa amb algun detall inesperat, il·luminador. Acabo de viure un d’aquests instants privilegitas. Entremig d’un paquet força gruixut de quaderns escolars de l’A. dels anys 50 i primers 60 ha aparegut una carpeta amb certificats escolars dels seus pares. Uns certificats, val a dir,
Veritablement en aquestes coses cal anar amb una mica de compte (mireu, si no, el nou carés que està adoptant l’afer Strauss-Kahn) perquè a l’hora d’escampar merda tothom s’hi abona i després ningú reconeix que potser hauria estat millor fotre’s la llengua al cul. El cert, però, és que després de saber-se la notícia de la intervenció judicial a la