Chào ông Viêt Nam

Joia, sí, quan en un moment inesperat de la teva vida coneixes una, dues, tres, quatre, cinc o més persones d’una manera ‘virtual’.
I com aquesta virtualitat es va anar convertint en real. I com es va organitzar un viatge a les Illes i es van retrobar. I com una escriptora, una poetessa, una historiadora i una viatgera van poder parlar cara a cara, sense embuts.
I com l’escriptora ens va regalar amb menges absolutament fantàstiques del seu poble. (I si us plau Roseret, no li diguis ‘cap i pota’ a la greixonera; és un sacrilegi …) I vam poder beure una copa de cava a les dotze del migdia; i seure a taula plegades juntament amb en J. i en F.

I continuar llegint un post darrera l’altra, i aprendre i molt; ‘Via Crucis’, ‘Una altra vida’, ‘Babalusa la Medusa’ tres novel.les que esperen editor i ser publicades.

Un catering, amb na Júlia, enviant unes receptes per llepar-se el dits. 
Unes reinvidicacions nacionals, de lluita, de defensa del nostre país i la nostra llengua.
Un desig de viure. Un intercanvi de correus, idees, emocions, estats d’ànims, opinions; com va escriure la poetessa: L’única pàtria que ens permeten.

O com em va fer recordar a Coleridge : Li agradava preguntar: Què pensaríes si, després d’haver somiat que et passejaves pel jardí, et despertessis amb una rosa fresca a la mà damunt els llençols, una rosa recent tallada, plena d’espines ……

Això és la joia – ser un ocell, creuar

un cel on la tempesta deixà una pau intensa.



I això és la mort – tancar els ulls, escoltar

el silenci de quan la música comença.


– Màrius Torres –

Ni sóc escriptora, ni poetessa, i em cal anar llegint llibres i més llibres. M’agrada en Màrius Torres. 

I la fotografia d’un veler, on ella somiava viatjar com a cuinera de la tripulació….. Sittwe, Faifo, Mar de Xina, Mar d’Andaman, Oceà Pacífic …..

Ahir, novament la notícia.  El pressumpte autor, l’home, va degollar la dona i ell es va voler suicidar. Crec que no ho va aconseguir i va ser traslladat a un hospital. Però la dona és morta.

I avui, a Terrassa, la dona ha estat trobada morta dins a casa. Un dels seus fills va avisar la policia. El pressumpte autor del crim, el seu home, ha estat ja detingut.
Dues dones mortes ….. fins quan ?

I aquesta violència no té aturador, i ja no sé dir res més. El meu condol i la tristor que envaeix cada vegada la meva ment.

Les mateixes flors del dia d’ahir, blanques i vermelles, d’un petit racó d’un indret llunyà.

Ahir , a Múrcia, l’home ha matat la seva dona,  a cops,  i ha confessat el seu crim davant la policia.

Deixen cinc fills. L’assassinat novament dins a casa. La foscor, la por, la discusió, no ho sé; només sabem de la violència i l’assassinat.

El meu sincer condol i novament la tristor que no me la puc treure del damunt. 

I denunciar aquests crims; no defalliré.
Unes flors boniques en un petit raconet d’un país llunyà.

El proper dia 14 de maig;  un any ja,  que na Xesca ens va deixar amb el seu hidroavió apagafocs. Es va enlairar per fer el seu últim viatge, però de fet, continúa volant i volant creuant el cel, continents, mars, muntanyes, i llençant-nos paraules i més paraules.

Us proposo a tots els blocaires amics d’aquesta casa de veïns, d’escriure un petit apunt, el mateix dia 14 de maig – divendres; records, poesia, pensaments, descripcions, anècdotes, el que vulgueu.

Crec que pot ser un bell homenatge per na Xesca Ensenyat, blocaire d’honor, gran escriptora i una persona per no oblidar i recordar-la. Escriure una, dues i fins a tres novel.les, apunt per apunt en un bloc, no és cosa fàcil ….

Gràcies a tots !

Aquests britànics sempre han de ser ‘diferents’ ! Sempre ens recorden que viuen en una illa, no a Europa …..

M’agrada, però, el seu sentit de l’humor i la seva ironía. Per exemple; com ningú té la majoria absoluta, el concepte de ‘HUNG PARLIAMENT’ m’encanta.
A més estàn molt preocupats, perque fa dècades que no es trobàven en una situació semblant. 

Ara, que per bò, el comentari fet per el Professor d’Història Peter Hennessy:


— IT’S THE MICK JAGGER ELECTION, WITH NO-ONE GETTING ANY SATISFACTION —

Doncs sí, han estat unes eleccions que no han satisfet a ningú ….

Una esplèndida fotografía d’un company de TE. Mercat a Nyaung U, Bagan/Pagan.
Mirada digna, forta, de dona lluitadora, treballant hores i hores per vendre un tall de síndria al preu de 2 cèntims d’Euro. Em sembla més una corona de reina que no pas el fruit que ha de vendre per poder sobreviure.

Un bell homenatge a la gent de Birmània, al poble, en un dia on es celebra mundialment el dia dels treballadors, i tot el poble d’aquest estimat país mereix no ser oblidat.

Llegint a Montserrat Abelló, m’abelleix reproduïr aquest poema:

Encara és fosc:
les mans s’esllavissen
damunt la pell.

Avui fa 14 anys i 289 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

La dona va ser morta per el seu ex company, a casa, com sempre, prop de València. Ell havia tornat per recollir alguns efectes personals. El tràmit de divorci era ja un fet.
Una dona jove, encara, que volia refer la seva vida. El presumpte autor es va lliurar a la policia confessant el seu crim.
Tristor, condol, ràbia i les estadístiques van augmentat el nombre d’aquestes morts amb violència. I no podem deixar de denunciar una i una altra vegada aquests fets.

El meu sincer condol i molta tristor, moltíssima. Una flor de primavera d’un arbre d’un petit raconet de la muntanya.