Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Xesca Ensenyat : Joia

Publicat el 14 de maig de 2010 per rginer

Joia, sí, quan en un moment inesperat de la teva vida coneixes una, dues, tres, quatre, cinc o més persones d’una manera ‘virtual’.
I com aquesta virtualitat es va anar convertint en real. I com es va organitzar un viatge a les Illes i es van retrobar. I com una escriptora, una poetessa, una historiadora i una viatgera van poder parlar cara a cara, sense embuts.
I com l’escriptora ens va regalar amb menges absolutament fantàstiques del seu poble. (I si us plau Roseret, no li diguis ‘cap i pota’ a la greixonera; és un sacrilegi …) I vam poder beure una copa de cava a les dotze del migdia; i seure a taula plegades juntament amb en J. i en F.

I continuar llegint un post darrera l’altra, i aprendre i molt; ‘Via Crucis’, ‘Una altra vida’, ‘Babalusa la Medusa’ tres novel.les que esperen editor i ser publicades.

Un catering, amb na Júlia, enviant unes receptes per llepar-se el dits. 
Unes reinvidicacions nacionals, de lluita, de defensa del nostre país i la nostra llengua.
Un desig de viure. Un intercanvi de correus, idees, emocions, estats d’ànims, opinions; com va escriure la poetessa: L’única pàtria que ens permeten.

O com em va fer recordar a Coleridge : Li agradava preguntar: Què pensaríes si, després d’haver somiat que et passejaves pel jardí, et despertessis amb una rosa fresca a la mà damunt els llençols, una rosa recent tallada, plena d’espines ……

Això és la joia – ser un ocell, creuar

un cel on la tempesta deixà una pau intensa.



I això és la mort – tancar els ulls, escoltar

el silenci de quan la música comença.


– Màrius Torres –

Ni sóc escriptora, ni poetessa, i em cal anar llegint llibres i més llibres. M’agrada en Màrius Torres. 

I la fotografia d’un veler, on ella somiava viatjar com a cuinera de la tripulació….. Sittwe, Faifo, Mar de Xina, Mar d’Andaman, Oceà Pacífic …..

..i novament la denúncia per dos assassinats – Actualització

Publicat el 13 de maig de 2010 per rginer

Ahir, novament la notícia.  El pressumpte autor, l’home, va degollar la dona i ell es va voler suicidar. Crec que no ho va aconseguir i va ser traslladat a un hospital. Però la dona és morta.

I avui, a Terrassa, la dona ha estat trobada morta dins a casa. Un dels seus fills va avisar la policia. El pressumpte autor del crim, el seu home, ha estat ja detingut.
Dues dones mortes ….. fins quan ?

I aquesta violència no té aturador, i ja no sé dir res més. El meu condol i la tristor que envaeix cada vegada la meva ment.

Les mateixes flors del dia d’ahir, blanques i vermelles, d’un petit racó d’un indret llunyà.

Denunciar: Una dona ha estat assasinada

Publicat el 12 de maig de 2010 per rginer

Ahir , a Múrcia, l’home ha matat la seva dona,  a cops,  i ha confessat el seu crim davant la policia.

Deixen cinc fills. L’assassinat novament dins a casa. La foscor, la por, la discusió, no ho sé; només sabem de la violència i l’assassinat.

El meu sincer condol i novament la tristor que no me la puc treure del damunt. 

I denunciar aquests crims; no defalliré.
Unes flors boniques en un petit raconet d’un país llunyà.

Convocatòria : Xesca Ensenyat – 1 any

Publicat el 11 de maig de 2010 per rginer

El proper dia 14 de maig;  un any ja,  que na Xesca ens va deixar amb el seu hidroavió apagafocs. Es va enlairar per fer el seu últim viatge, però de fet, continúa volant i volant creuant el cel, continents, mars, muntanyes, i llençant-nos paraules i més paraules.

Us proposo a tots els blocaires amics d’aquesta casa de veïns, d’escriure un petit apunt, el mateix dia 14 de maig – divendres; records, poesia, pensaments, descripcions, anècdotes, el que vulgueu.

Crec que pot ser un bell homenatge per na Xesca Ensenyat, blocaire d’honor, gran escriptora i una persona per no oblidar i recordar-la. Escriure una, dues i fins a tres novel.les, apunt per apunt en un bloc, no és cosa fàcil ….

Gràcies a tots !

Shinbyu: Cerimònia budista – Shwedagon Pagoda-Rangoon

Publicat el 10 de maig de 2010 per rginer
És la cerimònia que cal fer en el budisme theravada abans d’entrar com a novici en un monestir.
En els meus apunts anteriors dedicats a Shwedagon, ja vaig dir que necessites díes, estar, caminar, seure, badar, mirar, observar, admirar; és un dels llocs que més m’han impressionat.
En un moment de la tarda, quan era tot just davant un dels moltíssims temples, de sobte van aparèixer una munió de persones vestides especialment per una cerimònia i que jo desconeixia.

Els vestits de les nenes, futures novícies, els vaig reconèixer, ja que en el mercat de Bagyoke a Rangoon, hi han moltíssimes parades que venen els vestits, les corones, i tot el que les noietes han de dur per la cerimònia.
És el fet més important per una família de fe budista, deixar el seu fill o filla en un monestir durant uns anys o per sempre, i així continuar el llegat de Buda, integrar-se al Sangha i aprendre les paraules i les ensenyances de Buda i el Dharma. Molts d’ells i elles, només s’hi estàn uns anys. De fet ja poden entrar a l’edat entre els 6 i 10 anys. 
Com són molt supersticiosos han d’escollir el millor día per la cerimònia, i aquest serà el que els astròlegs hagin predit a la família.
Quan s’ha decidit la data per el Shinbyu, els pares han de tenir cura que els nens i nenes no pugin als arbres o nedin als rius, per por de patir qualsevol accident o s’encostipin, i no puguin arribar en perfectes condicions físiques al Shinbyu.

La família i germans visiten als veïns i amics per donar la bona notícia i els hi donen una capseta lacada amb te i els conviden a assistir a la cerimònia. Si accepten el regal, vol dir que sí que assistiràn al Shinbyu. Aquest és un costum més rural que ciutadà. A les grans Ciutat imprimeixen una invitació.

El día de la cerimònia surt el seguici de casa juntament amb una orquestra i ofereixen te als convidats. Un decorat fet de bambú i pintat de diferents colors anuncía a tothom que el Shinbyu tindrà lloc el dia assenyalat. Hi posen taules on es pot degustar tot tipus de llaminadures, o cacauets, o gambes assecades, o sèsam torrat o un tipus de mongeta torrada i gingebre deshidrat  at. En les Ciutats i poblacions més grans també ofereixen gelats, pastissos i cafè.
I comença la processó fins arribar al Monestir o a la Pagoda, en aquest cas a Shwedagon. Els vestits de seda brodats són una meravella i sempre caminant sota l’ombra d’un parasol fet a mà. Aquest ritual simbolitza al Príncep Siddartha Gautama en el moment que deixa la seva dona i fills al Palau Reial i tot els seus luxes i riqueses.
El seguici va començar a entrar a Shwedagon. Era una visió absolutament inversemblant, d’una fe absoluta i curiosament les nenes molt serioses i no vaig poder veure cap somriure.

No vaig formar part del seguici i van entrar dins el temple establert on les monges i monjos,  esperàven a les noietes.

En el món rural els costums són encara més festius i tot el poble hi participa. Després de la cerimònia, tornen a casa, i la festa continúa al llarg del día, amb música, menjar, gaudir del día i sobretot del Shinbyu, un dia molt especial i important per qualsevol família de fe budista.

Però, tot el que he escrit, ningú m’ho va explicar. A Birmània el silenci és la ‘vox populi’ del poble. Primer, no tothom parla anglès; els guíes t’ho poden explicar, però amb matisos; quan tornes a casa, comences a cercar informació i llegeixes.

És tan trist viatjar per un país on la paraula està prohibida …. on és un atreviment preguntar, perque saps que no obtindràs cap resposta, i si ho fan, en veu baixa, en silenci; on han de treballar de valent per poder sobreviure; on el somriure és sempre a les cares de la gent, perque estàn contents de veure’ns. Birmània és un poble obert, els agrada rebre hostes i poder oferir casa seva, els seus menjars, beure te plegats, parlar de tot el que els envolta, de la natura, de la família …. però no poden; se saben vigilats. Birmània és en el meu cor i cada dia que passa més i més gran és la meva admiració per aquest poble lluitador, en silenci, contra una dictadura cruel i terrible.
La seva fe i esperança en el futur, malgrat tot, no la perden.

La fotografia la vaig fer a Shwedagon, aquest grupet de noietes vestides per el Shinbyu.
En l’arxiu en poden veure algunes més.

Avui fa 14 anys i 297 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Els penjats del Parlament Britànic

Publicat el 7 de maig de 2010 per rginer

Aquests britànics sempre han de ser ‘diferents’ ! Sempre ens recorden que viuen en una illa, no a Europa …..

M’agrada, però, el seu sentit de l’humor i la seva ironía. Per exemple; com ningú té la majoria absoluta, el concepte de ‘HUNG PARLIAMENT’ m’encanta.
A més estàn molt preocupats, perque fa dècades que no es trobàven en una situació semblant. 

Ara, que per bò, el comentari fet per el Professor d’Història Peter Hennessy:


— IT’S THE MICK JAGGER ELECTION, WITH NO-ONE GETTING ANY SATISFACTION
 —

Doncs sí, han estat unes eleccions que no han satisfet a ningú ….

1er de maig – Dia del treball

Publicat el 2 de maig de 2010 per rginer

Una esplèndida fotografía d’un company de TE. Mercat a Nyaung U, Bagan/Pagan.
Mirada digna, forta, de dona lluitadora, treballant hores i hores per vendre un tall de síndria al preu de 2 cèntims d’Euro. Em sembla més una corona de reina que no pas el fruit que ha de vendre per poder sobreviure.

Un bell homenatge a la gent de Birmània, al poble, en un dia on es celebra mundialment el dia dels treballadors, i tot el poble d’aquest estimat país mereix no ser oblidat.

Llegint a Montserrat Abelló, m’abelleix reproduïr aquest poema:

Encara és fosc:
les mans s’esllavissen
damunt la pell.

Passa un camió, sona
un clàxon, se sent el lent
degoteig d’una aixeta.

La claror no ha vençut
la fosca encara.

Respira profondament
el braç contra el seu rostre

i, atenta a l’esclat del dia,
sap que tot hi tornarà a ser,
com sempre.

Avui fa 14 anys i 289 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Una denuncia .. novament: La mort d’una dona

Publicat el 1 de maig de 2010 per rginer

La dona va ser morta per el seu ex company, a casa, com sempre, prop de València. Ell havia tornat per recollir alguns efectes personals. El tràmit de divorci era ja un fet.
Una dona jove, encara, que volia refer la seva vida. El presumpte autor es va lliurar a la policia confessant el seu crim.
Tristor, condol, ràbia i les estadístiques van augmentat el nombre d’aquestes morts amb violència. I no podem deixar de denunciar una i una altra vegada aquests fets.

El meu sincer condol i molta tristor, moltíssima. Una flor de primavera d’un arbre d’un petit raconet de la muntanya.