Chào ông Viêt Nam

Lluita, orgull, persistir, confiança, fe, coherència, estimar el país, somiar i voler canviar la qualitat de vida de la gent, pau i no violència. Avui, la fotografia d’aquesta dona fràgil, però molt, molt forta i que des de que va guanyar unes eleccions per majoria absoluta l’any 1990 ha estat empresonada per la Junta Militar del seu propi país diverses vegades i ha patit actes violents que per ben poc no li van produïr la mort. Premi Nobel de la Pau 1990. Una dona lluitadora entre els homes, i de vegades em dóna la sensació que el món occidental,  li sembla com ‘massa mística’

Però, el seu optimisme per una Birmània en llibertat i una qualitat de vida per el seu poble, persisteix. Vol i desitja que la gent no perdi la confiança.

La Junta Militar ja ha dictat l’ordre que Daw Aung San Suu Kyi no podrà ser en les properes eleccions del mes d’octubre, perque compleix una condemna, ha estat casada amb un estranger i com presonera, no pot ser votada per el poble. La Junta Militar és la que fa les lleis, promou les eleccions, censura tota la vida del poble, permet tot tipus de corrupcions i blanqueig de diners, exporta cocaïna arreu del món, no respecta els drets humans més bàsics, més de 70.000 nens i nenes soldats, treballs forçats, desplaçaments continuats de les ètnies i així continuaría més i més …

The Lady, our mother, com em deien molta gent quan vaig ser a Birmània, persistirà en voler parlar, sempre dialogar amb els generals, per tornar la confiança al poble.
És la única persona que pot fer de Birmània un país ‘normal’, sabent que serà difícil.
Com diu la Dra Maung : ” Unity in Diversity” .

Avui fa 14 anys i 236 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada. 

És evident que aquest any 2010, l’any del Tigre, no ha començat gens bé per aquest el nostre món civilitzat, prepotent, comfortable. La natura, aquesta la nostra terra segueix el seu camí des de fa mil.lions d’anys.

A mí m’agrada que la natura s’emprenyi i aquests petits homenetes i petites donetes
de sobte es troben en situacions difícils per una tempesta de neu espectacular.

La gent d’unes llistes tancades de partits politics i que diuen governen el país fan el que poden i el que saben, però totalment ignorants del què passa quan la natura diu prou.

Els que tenim una edat recordem altres situacions com les que ens expliquen: per exemple tornar en tren després de la missa del gall i allargar-se tota la nit a sota zero dins els wagons de fusta, i sense mòbil, no poder avisar a ningú, encallats i colgats de neu i amb una mica de sort poder sortir caminant i arribar a les neules a casa.

Ja tenim una altra història per explicar i aquesta gent de les llistes tancades podràn anar pensant en una propera vegada a veure si ho fan millor, i el poble fer cas del que diuen i el que pot venir i ser prudents, i sobretot, tots plegats estimar la natura i saber conviure amb ella, i si avui no es pot fer el que és habitual, doncs no ho fem, hi ha temps, no hi ha pressa, paciència i anar en compte de no caure perque els serveis d’urgència de traumatologia no es col.lapsin !!

Tot el dia nevant, però amb moltíssima força a partir de les dues del migdia. Ara a 3/4 de 7 de la tarda sembla que ha deixat de nevar, però tot s’ha complicat moltíssim. Els homes i les dones del temps aquesta vegada l’han encertat de ple i ja fa dos díes que han anat avisant d’aquest temporal de neu, vent i onades fora de mida.

Tot es veu diferent, res a veure amb els díes passats. Us deixo una fotografía del terrat de casa, amb roba estesa.

La mobilitat de la gent serà avui difícil i de ben segur més d’una escola hauràn de tancar més tard o fins i tot fer de ‘casa de colònies’ improvisada. I molta gent haurà de cercar un al.lotjament. 

Ja tenim notícies, coses per explicar, fotografíes i pensar i molt com alleugerir els problemes per poder continuar amb la nostra vida del dia a dia. 
Estarem ocupats.

He rebut un email de la ‘Office of Genetic Counseling & Disabled Children (OGCDC) de Hue College of Medicine and Pharmacy – Viêt Nam’ i m’agradaria compartir-lo amb totes les dones d’aquesta casa de Vilaweb.
‘Tots els homes de l’OGCDC desitgen un feliç dia de la Dona’.
I una nota que diu: Si no ets dona, si us plau, envia aquesta desig a la dona que estimes.

Vaig visitar l’Hospital en el meu últim viatge, però ja fa uns anys que els ajudo enviant una quantitat, petita, però important per a ells, i a tothom que visita Hue els dic de fer el mateix. Encara hi han molts i molts infants amb malformacions genètiques pels efectes col.laterals de la guerra del Viêt Nam.

Na Phuong, l’assistent del Dr Nhan és una d’aquestes nenes que ha crescut amb una discapacitat que no li impideix d’organitzar tot aquest departament de l’Universitat de Hue. Una dona jove, extraordinària.

És una fotografía sense més … núvols blancs, un cel blau, l’horitzó, l’amplitud del riu, les aigües tranquil.les i movent-se molt lentament riu avall.

I jo semi-estirada en una barqueta, darrera uns matolls, sense fer res, només mirant aquest horitzó, aquest riu.

Potser la fotografía hagués quedat millor amb una barca, un pescador, més moviments, però la realitat és aquesta, no hi ha moviments, poquetes barques que només les veus pel matí per recollir el peix de les xarxes que han deixat al capvespre.

I quan la barca et porta prop d’un poblet, els infants jugant amb l’aigua, i les mares fent la bugada o també prenent un bany, els pares arreglant les xarxes i els avis dins a casa preparant el sopar o senzillament collint unes quantes mongetes i fruites o vigilant al més petit dels infants que encara no camina.

És així com m’agrada viatjar  …. i en Way Ne Lin en té la culpa d’haver anat al sud de Laos. Si no hagués vist les seves fotografíes a Trekearth no hagués fet canvis d’itinerari. Continúem tots dos escrivint-nos comentaris i aprenent. És la virtualitat convertida en realitat.

Encara que el director d’aquest documental és Anders Ostergaard, el més significatiu, és que en realitat han estat centenars de persones, qui han enregistrat les imatges, clandestinament i amb perill de la seva pròpia vida o de ser condemnats a presó,  i van poder enviar-les a ‘Democratic Voice of Burma’.

El resultat: un gran documental de la revolució dels monjos del mes de setembre de 2007, i que ja ha guanyat diferents premis, el més important a Sundance.

Serà la primera vegada en la història d’aquests premis, si  guanya, que el poble de tota una nació rebrà un Oscar. Em sembla que fins i tot els generals de la Junta els hi agradaría .. o no.

La pel.lícula ens explica com els periodistes van anar enregistrant les imatges pels carrers, des de les finestres, amagats entre els manifestants, en racons i cantonades, de la revolució del mes de setembre de 2007 quan milers i milers de monjos, monges, homes i dones, grans i joves, van sortir al carrer per demanar llibertat i democràcia per el seu país.
                ————–
http://burmavjmovie.com/  

En una entrevista feta a Tin Oo, 83 anys, vice president del partit National League for Democracy (NLD)  explica com s’ha sentit empresonat a Indein i també a casa seva.

Diu coses molt interessants: Sí, ara sóc lliure, però no m’hi sento. Encara sóc sota el control de la junta. Hi ha un soldat vigilant a la porta de casa meva, i em segueixen arreu. No, no estic lliure. De fet, tothom en aquest país que somia i lluita per la democràcia, els drets humans i la pau està sota sospita i control. No estic gens satisfet d’aquesta situació. Quan la Junta Militar dicta sentències de presó de fins a 70, o 80 o 100 anys a gent jove, senzillament perque desitgen la pau i la llibertat i una vida millor, la crueltat d’aquests actes no té nom i és un impacte emocional molt gran per a mí. El judici, o millor dit, la farsa que es va organitzar per un nedador ‘nordamericà’ que va arribar fins a casa de Aung San Suu Kyi, va estar molt ben planejat per poder continuar tenint empresonada a la nostra líder.  Necessitem a Aung San Suu Kyi lliure; és la única persona que pot tirar endavant i en pau aquest país i aglutinar totes les ètnies. Té la força i la capacitat per fer-ho. Ha dedicat la seva vida al servei del país.

LI DESITJO MOLTA SORT A BURMA VJ – Pot guanyar un Oscar, i el poble birmà el guanyarà !

AVUI FA 14 ANYS i 130 DIES QUE DAW AUNG SAN SUU KYI ESTA EMPRESONADA. 

Myanmar: Different kind of looks from Roser Giner Bruñó on Vimeo.

L’àvia amb el seu net a les muntanyes; el matrimoni a qui vaig llogar el ‘bullock cart’ per continuar viatge; un infant sentadet mentre els seus pares treballen en la descàrrega de carbó; uns xicots donant forma a una imatge de Buda de marbre blanc; unes mirades que furtivament miràven per les finestres de casa seva; un infant llençant petons amb le mà; un infant amb una espasa i un posat ben bé de ‘gran general’; una mirada trista; una mirada somrient; una mirada alegre; un monjo dormint plàcidament; la vella venent flors com ofrena a Buda i que ja havia vist en moltes fotografíes abans; els infants en cerimònies o tot just estant prop de la mare; el maquillatge i protector thanaka a les cares de quasi tothom, com a signe de bellesa, protector de la pell i del sol; la noia sentada davant una màquina de cosir Singer al pis de dalt d’uns magatzems a Mandalay …. cosia el meu longgy que vaig comprar i que em va servir de molt durant el meu viatge; un infant dormint plàcidament; una mare i un pare, molts joves, amb els seus fills; saben que la vida es pot allargar fins els 60 o 63 anys com a molt; les nenes vestides per la cerimònia abans d’entrar com a novícies en un monestir de monges budistes; estudiants sortint d’escola; un infant tímid amagat darrera la casa;  i moltes més. Totes ténen una història al darrera.

La música, ‘Nothing compares to you’ de la Sinéad O’Connor. M’ha semblat una música de tempos llargs per aquest muntatge. 

Avui fa 14 anys i 128 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.