Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

El poble no podrà votar The Lady

Publicat el 10 de març de 2010 per rginer

Lluita, orgull, persistir, confiança, fe, coherència, estimar el país, somiar i voler canviar la qualitat de vida de la gent, pau i no violència. Avui, la fotografia d’aquesta dona fràgil, però molt, molt forta i que des de que va guanyar unes eleccions per majoria absoluta l’any 1990 ha estat empresonada per la Junta Militar del seu propi país diverses vegades i ha patit actes violents que per ben poc no li van produïr la mort. Premi Nobel de la Pau 1990. Una dona lluitadora entre els homes, i de vegades em dóna la sensació que el món occidental,  li sembla com ‘massa mística’

Però, el seu optimisme per una Birmània en llibertat i una qualitat de vida per el seu poble, persisteix. Vol i desitja que la gent no perdi la confiança.

La Junta Militar ja ha dictat l’ordre que Daw Aung San Suu Kyi no podrà ser en les properes eleccions del mes d’octubre, perque compleix una condemna, ha estat casada amb un estranger i com presonera, no pot ser votada per el poble. La Junta Militar és la que fa les lleis, promou les eleccions, censura tota la vida del poble, permet tot tipus de corrupcions i blanqueig de diners, exporta cocaïna arreu del món, no respecta els drets humans més bàsics, més de 70.000 nens i nenes soldats, treballs forçats, desplaçaments continuats de les ètnies i així continuaría més i més …

The Lady, our mother, com em deien molta gent quan vaig ser a Birmània, persistirà en voler parlar, sempre dialogar amb els generals, per tornar la confiança al poble.
És la única persona que pot fer de Birmània un país ‘normal’, sabent que serà difícil.
Com diu la Dra Maung : ” Unity in Diversity” .

Avui fa 14 anys i 236 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada. 


  1. Cal tenir mala llet. Primer l’empresonen perquè guanya les eleccions i a les següents no s’hi pot presentar perquè està empresonada.
    El que trobo greu és que es consideri que ella sigui l’única que pot fer de Birmània un país normal. No hi ha ningú més? ….

    No sabia allò que pe als occidentals és massa “mística” (tal és la meva ignorància del cas), perquè? I tot i això, és raó per a no denunciar la situació de genocidi ètnic (això SÍ que ho és) i que milers de nens creixin essent soldats?

  2. les lleis consoliden la ferum que s’esdevé en qualsevol dictadura total o de les idees. De vegades no són més que armes letals de poder absolut. És ben trist

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.