Burma VJ – Tot un poble pot guanyar un Oscar
Encara que el director d’aquest documental és Anders Ostergaard, el més significatiu, és que en realitat han estat centenars de persones, qui han enregistrat les imatges, clandestinament i amb perill de la seva pròpia vida o de ser condemnats a presó, i van poder enviar-les a ‘Democratic Voice of Burma’.
El resultat: un gran documental de la revolució dels monjos del mes de setembre de 2007, i que ja ha guanyat diferents premis, el més important a Sundance.
Serà la primera vegada en la història d’aquests premis, si guanya, que el poble de tota una nació rebrà un Oscar. Em sembla que fins i tot els generals de la Junta els hi agradaría .. o no.
La pel.lícula ens explica com els periodistes van anar enregistrant les imatges pels carrers, des de les finestres, amagats entre els manifestants, en racons i cantonades, de la revolució del mes de setembre de 2007 quan milers i milers de monjos, monges, homes i dones, grans i joves, van sortir al carrer per demanar llibertat i democràcia per el seu país.
————–
http://burmavjmovie.com/
En una entrevista feta a Tin Oo, 83 anys, vice president del partit National League for Democracy (NLD) explica com s’ha sentit empresonat a Indein i també a casa seva.
Diu coses molt interessants: Sí, ara sóc lliure, però no m’hi sento. Encara sóc sota el control de la junta. Hi ha un soldat vigilant a la porta de casa meva, i em segueixen arreu. No, no estic lliure. De fet, tothom en aquest país que somia i lluita per la democràcia, els drets humans i la pau està sota sospita i control. No estic gens satisfet d’aquesta situació. Quan la Junta Militar dicta sentències de presó de fins a 70, o 80 o 100 anys a gent jove, senzillament perque desitgen la pau i la llibertat i una vida millor, la crueltat d’aquests actes no té nom i és un impacte emocional molt gran per a mí. El judici, o millor dit, la farsa que es va organitzar per un nedador ‘nordamericà’ que va arribar fins a casa de Aung San Suu Kyi, va estar molt ben planejat per poder continuar tenint empresonada a la nostra líder. Necessitem a Aung San Suu Kyi lliure; és la única persona que pot tirar endavant i en pau aquest país i aglutinar totes les ètnies. Té la força i la capacitat per fer-ho. Ha dedicat la seva vida al servei del país.
Si el General Than Shwe estigués davant meu, li diria senzillament de negociar plegats i restablir la confiança. Encara hi és a temps de fer-ho.
Tenim una dita a Birmània: Els tres díes més feliços en la vida d’un home són:
Els díes passats en un monestir budista; el día del seu casament; i el dia que surt lliure de la presó.
La fotografia és de Tin Oo el dia que va tornar a ser lliure, encara no fa un mes. I en l’arxiu tornem a recordar aquella gran i insòlita manifestació pels carrers de Yangon/Rangoon.
LI DESITJO MOLTA SORT A BURMA VJ – Pot guanyar un Oscar, i el poble birmà el guanyarà !
AVUI FA 14 ANYS i 130 DIES QUE DAW AUNG SAN SUU KYI ESTA EMPRESONADA.
I que serveixi per a popularitzar la causa.
Ara, t’haig de dir que no m’ha agradat veure el missatge de Richard Gere al video…Però clar, quan estas necessitat busques ajut on sigui suposo i han de passar de punyetes.
És aquest sumatori de forces la que du a fer passes essencials: un/una lider que es lliura sense restriccions a la causa que creu d’alliberament i un poble que pot deixar de banda diferències d’opinions i contrades i reeixir en la confiança. Tant de bo arribin l’oscar i l’alliberament… tant de bo ens pogués succeir a nosaltres.