Escric aquest apunt apressat tot just arribar a casa després d’assistir a la primera de les quatre representacions del “Coral romput”, el monumental poema de Vicent Andrés Estellés, que es va estrenar a Salt fa un parell de mesos i que es faran al Teatre Lliure d’avui al diumenge. No he sortit entusiasmat. Aquest podria
El primer record de la meva vida relacionat amb els escacs va lligat a una escena bastant surrealista però que juro que és autèntica (ja ho deia el diumenge, que sóc una mica raret). Dubto de l’any -podria ser el 1959 o el 1960- però no pas de la data: la revetlla de Sant Joan. Jo estic assegut al menjador de casa dels pares
Em sembla que ja he entès què volia dir el director del Servei Català de Trànsit de la conselleria del senyor Saura quan ahir, en el programa d’Antoni Bassas, preconitzava que per resoldre els neguits que genera en els conductors atrafegats la prohibició de circular a més de vuitanta quilòmetres per hora pels voltants de Barcelona es fessin
Tota la vida m’he sentit atret pels quioscos de premsa. I sempre he tingut la sort de tenir-ne un a prop. A la plaça Goya quan vivia amb els pares, a Mare de Déu de Montserrat quan vivíem al Guinardó, ara a la plaça Sanllehí. Una altra sort ha estat que des de fa una pila
No sé si és un símptoma de la llei del mínim esforç (del mínim cost, en aquest cas) tan pròpia dels temps que corren o bé és una fita més en el procés que des de fa uns anys ens va abocant sense aturador cap a una societat àgrafa en la qual valors com la lectura, l’escriptura o
Diumenge passat tots els diaris de Catalunya portaven encartada una capsa amb un parell d’adminicles per entaforar al broc de les aixetes que els promotors de la idea -el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència Catalana de l’Aigua- varen batejar amb el nom de “Mecanismes d’estalvi per a l’aixeta” i que, segons el fulletó que l’acompanyava,
Quines coses… Arran de la recent mort del campió d’escacs Bobby Fischer he viscut un parell de coincidències ben curioses.En menys de vint-i-quatre hores he comentat la notícia a dues persones -un company de feina i un escriptor jove que jo estimo especialment- i en ambdós casos els interlocutors se m’han revelat com a antics practicants dels escacs i, a més a
Per un seguit de circumstàncies que ara no vénen al cas aquests dies estic pensant molt en uns quants companys, amics i coneguts que tenen un punt en comú: ser pares (em refereixo a individus de gènere mascul·lí) de noies de manera exclusiva. Vull dir sense barreges amb nois. Justament com l’A. i jo, que hem tingut
Mentre espero amb candeletes la sortida de "La vida al sol", el darrer disc de Joan Isaac, la bona gent de can Castelló em recomana "Terrer meu", de l’alguerès Claudio Gabriel Sanna. I val a dir que no em penedeixo gens d’haver-los seguit el consell. Es tracta d’un dels grans noms de la música algueresa (vegeu aquí) i en aquestes dotze
Florilegi de definicions aparegudes durant les darreres setmanes en l’encreuat en castellà de La Vanguardia que signa el mestre Fortuny (i una d’en Màrius Serra). * Tiene calor cuando yo frío: SARTÉN * Arriba a port carregada de xoriços: ATRACA (MS) * Nos permite ver las estrellas con una simple inclinación: LUMBAGO * Indicativo de presente:
Anit vaig assistir a la darrera sessió del cicle "La meva experiència a Frankfurt" que ha organitzat la Institució de les Lletres Catalanes i que ha consistit en una sèrie de conferències celebrades a deu indrets del domini lingüístic català -Lleida, València, Vic, Figueres, Cambrils, Perpinyà, Tortosa, Palma de Mallorca, Andorra i Barcelona- amb l’objectiu que
Diumenge passat el Papa Benet XVI va oficiar una missa a la Capella Sixtina de Roma seguint el ritual preconciliar. És a dir, d’esquena als fidels. Aquest fet ha suscitat opinions per a tots els gustos. Des de les més incendiàries que hi veuen una claríssima declaració de principis ultraconservadors i de retorn a les tesis tridentines
Avui fem festa grossa: el noi petit de casa compleix 30 anys. (És curiós però per anys que passin sempre serà per l’A. i per mi "el noi petit de casa"). No em vull estendre gaire. Un parell de coses breus i prou. La primera ja l’he escrita diverses vegades aquí mateix: hem estat afortunats amb els fills perquè, per
De vegades, escoltant les bestieses que de tant en tant esquitxen per la ràdio penso si no serà que la vaga de guionistes dels Estats Units té alguna ramificació a casa nostra i els textos que els locutors llegeixen els ha escrit el primer arreplegat que passava per la redacció en aquell moment. Dic això perquè la meva
L’any passat en aquestes mateixes Totxanes (vegeu aquí) parlava de l’altre Joan Josep Isern i explicava una història absolutament verídica plena d’atzars i coincidències entre dues persones que compartíem noms, cognom i gairebé ofici: Joan Josep Isern Aranda, àlies "Juanjo", arquitecte, i Joan Josep Isern Márquez (servidor), àlies "el Totxanes", aparellador i lletraferit. El que no sabia