Totxanes, totxos i maons

Mentre espero amb candeletes la sortida de "La vida al sol", el darrer disc de Joan Isaac, la bona gent de can Castelló em recomana "Terrer meu", de l’alguerès Claudio Gabriel Sanna. I val a dir que no em penedeixo gens d’haver-los seguit el consell.

Es tracta d’un dels grans noms de la música algueresa (vegeu aquí) i en aquestes dotze cançons demostra que és posseïdor d’una àmplia gamma de registres que van des del lirisme d’"Anninnía" fins a la força del que em sembla el millor tall del disc: "Santa Mare Llengua"… (n’hi ha més)

… o el penúltim tall -"Management"- en el que es reprodueix el que podria ser una conversa telefònica entre el cantant i la seva representant que dóna un breu tast de com arriba a ser de dura la vida dels cantautors entestats a desenvolupar l’ofici amb la nostra llengua. 

Potser no serà el disc de l’any però jo ja l’he posat en la llista de discos interessants apareguts el 2008. Una llista que espero i desitjo que sigui almenys tan llarga, rica i plena com la de 2007 (vegeu aquí).

"Als 90 un canvi sec de timó / no era ver lo que creieven del dialecte / ara diuen –oi qui riquesa pel minyó / si té una llengua mare és perfecte!– / mmm… hi ha sol un petit problema / si volem que l’alguerès torni viu i fort / és que manquen dos anells a la cadena: / lo pare ja no el parla i lo iaio és mort!."
(fragment de "Santa Mare Llengua", de Claudio Gabriel Sanna)