Fa trenta-cinc anys, tal dia com avui -30 de novembre, sant Andreu-, l’A. i jo ens vàrem casar. I fa quaranta anys -també dia per dia- que vàrem començar a sortir junts. És a dir que, com qui no diu res, la nostra història comuna es remunta a 1967. L’any que, per exemple, es va suïcidar Luigi Tenco
A part de ser l’autor d’un divertit llibre que es diu "Criatura i companyia" (La Campana), guanyador del premi Pere Quart d’humor i sàtira de 1999, Carles Capdevila és el director i el conductor del programa dels diumenges al matí a Catalunya Ràdio "Eduquem les criatures".Per donar una idea del seu nivell de qualitat i interès només diré
Ja ho vaig escriure aquí mateix el passat mes d’abril (vegeu aquí): algun afeccionat a la psicologia social recreativa deu haver explicat als editors catalans que el que els lectors busquen en els llibres són sensacions fortes que els sacsegi i els deixi ben atuïts i trasbalsats. Si més no això es el que es desprén de
Suposo que la cosa comença tot just ara i que no s’aturarà fins a les eleccions del proper mes de març però aquest cap de setmana m’ha cridat molt l’atenció com els TeleNotícies de TV3 dedicaven generosos espais al Consell Nacional del PSOE d’aquí -amb la senyora Chacón i el senyor Montilla com a principals protagonistes-, a la festassa
Recordo haver-ho escrit alguna altra vegada en aquestes mateixes Totxanes: de la mateixa manera que crec que tinc un bon sentit de l’olfacte, una solvent oïda musical i una competent memòria auditiva -que, entre altres coses, em permet ser ràpid a l’hora d’improvisar jocs de paraules- sóc un pèssim fisonomista i un recordador de noms i
"A empentes, potser, però a aquest país el faran independentista vulgues que no. I no tant per si els trens s’aturen, els túnels s’enfonsen o ens quedem a les fosques, sinó perquè, a més, se’n foten. Vull dir que el menyspreu pel nostre país s’ha descarat." Paràgraf inicial de l’article de Salvador Cardús "Ens fan
Correu rebut a la bústia d’aquestes Totxanes poc després de penjar el meu apunt del dijous (vegeu-lo aquí): “M’ha emocionat llegir el teu blog de la poma. Fa un parell de mesos va morir el meu pare (una mort com no en podia haver triat una altra de millor: va caure fulminat jugant a tennis amb uns amics,
6.7.2007: "Avui manca un mes per al final. Faig la vida de cada dia sense diferències. Però, com val cada minut!" 10.7.2007: "Arribo als meus setanta-cinc anys i dono la meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, ben lliurement, per certificar-me i certificar-vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia la voluntat
No fa encara ni una hora des de la porta d’entrada al pàrquing de casa he vist que damunt del seient de la moto, just a la zona on instal·lo l’entrecuix, hi havia un objecte estrany que algú havia posat allí expressament. Quan m’hi he anat apropant he vist que es tractava d’una inofensiva poma i li
Quan preparava la nostra estada de dos dies per la Toscana i, més concretament, la nostra visita al Duomo de Florència i a l’espectacular cúpula de Brunelleschi vaig pensar de seguida en l’Albert, un company de feina que és historiador de l’art. Estava segur que em donaria algunes orientacions de cara a fer més profitosa la nostra visita i val a
Amb els ulls amarats per la serenitat endreçada del paisatge de la Toscana, amb la sensibilitat esmolada per la contemplació de tanta riquesa artística -Brunelleschi, Miquel Àngel, Fra Angèlico, Piero della Francesca…- tornem a casa cansats, sadollats, contents i una mica més il·lustrats gràcies a la C. i en R., els nostres companys de viatge i, de fet, guies espirituals
Tornada a casa de negra nit després d’assistir a l’estrena de "La plaça del Diamant" al TNC. I és que són quatre hores -amb dos entreactes- les que dura aquesta esplèndida versió del Papitu Benet (amb un tercer acte que és una filigrana) i sobre la qual ja entraré en detalls en una ocasió més propícia. Ara no, però, que el llit espera.
Dies fortament marcats pel record de Jordi Sarsanedas, ara que fa justament un any que ens va deixar. Dilluns vinent els meus alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i jo assistirem a l’espectacle-homenatge que es farà en la seva memòria a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. A tall de preparació hem dedicat un parell de
Pentinar-te com cada matí i, gràcies a una combinació insòlita de miralls, adonar-te de l’estat -precari- d’una part de la teva anatomia que habitualment no controles de manera directa. Veure, descobrir, des-cobrir, que ben aviat, per poc que et descuidis -des-cuidis-, se’t començaran a veure les idees. I després de la primera impressió mirar de fer recompte
Quan es combinen amb l’atzar són francament curiosos, els mecanismes del record. Fa un parell de setmanes m’arribava la notícia de la concessió per part del Ministeri de Cultura del Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2007 a Jordi Sierra i Fabra (vegeu aquí). I fa molts pocs dies vaig saber que a mitjans de