Totxanes, totxos i maons

Pentinar-te com cada matí i, gràcies a una combinació insòlita de miralls, adonar-te de l’estat -precari- d’una part de la teva anatomia que habitualment no controles de manera directa.

Veure, descobrir, des-cobrir, que ben aviat, per poc que et descuidis -des-cuidis-, se’t començaran a veure les idees.

I després de la primera impressió mirar de fer recompte dels motius dels estralls. Si més no dels més recents.  (n’hi ha més)

Llavors és quan et ve a la memòria la cosa aquella de l’AOC-Cat365 que tants maldecaps et va donar, o la senyora Vignette, o els esborranys de reestructuració departamental…

I acabes pensant que, pel que podria ser, Déu n’hi do el goig que fa encara la futura pista d’aterratge que tragines a la part sobirana del teu cos.

Després decideixes escriure-ho perquè en quedi constància.

I per si a algú l’interessa o li fa gràcia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!