Totxanes, totxos i maons

Quan es combinen amb l’atzar són francament curiosos, els mecanismes del record. Fa un parell de setmanes m’arribava la notícia de la concessió per part del Ministeri de Cultura del Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2007 a Jordi Sierra i Fabra (vegeu aquí).

I fa molts pocs dies vaig saber que a mitjans de desembre… (n’hi ha més)

Fa molt pocs dies vaig saber que a mitjans de desembre està prevista l’aparició del primer número de la quarta etapa de la revista "Cultura", editada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. Dues notícies desconnectades l’una de l’altra però que per mi tenen una gran relació.

Resulta que, per coses de la feina amb la que em guanyo la vida, a principis de 1989 vaig tenir l’oportunitat de seguir de molt a prop la creació de la que acabaria sent la tercera etapa de la revista "Cultura", la més llarga de la història de la capçalera ja que va durar exactament setanta-quatre números. És a dir, fins a gener de 1996.

Gairebé set anys que recordo amb molta gratitud perquè vaig ser-ne membre del consell de redacció des del primer número, dirigit pel periodista Jaume Serrats i Ollé. Aquesta va ser ni més ni menys que la meva primera experiència de viure des de dins la gestació i el desenvolupament d’un mitjà de comunicació.

En el número 3 de la revista -aleshores editada pel Departament de Cultura al capdavant del qual hi havia el conseller Joan Guitart-, vàrem dedicar unes pàgines especials a commemorar que feia vint anys de la creació del grup "Màquina!". L’espai monogràfic el vàrem batejar "De progressius a laietans" amb la intenció de deixar clar des d’un bon començament l’estreta relació de continuïtat que hi havia entre els grups que feien rock progressiu i allò que sota l’influx de Zeleste i els Canet Rock es va dir "música laietana".

Entre les diverses col·laboracions vàrem pensar que si algú tenia coses interessants a dir sobre el tema aquest era sens dubte Jordi Sierra i Fabra, director en l’època de "Màquina!" de la revista Disco Exprés i autor, ja aleshores, de nombrosos llibres i estudis sobre els moviments musicals del moment.

Recordo que en Jaume Serrats i jo vàrem anar a veure l’escriptor una tarda a casa seva, molt a prop de la plaça de Sant Gregori Taumaturg. Quan li vàrem explicar les nostres intencions va acceptar immediatament l’encàrrec perquè li feia molta il·lusió que una revista en català i dedicada al món de la cultura li demanés una col·laboració ja que fins aquell moment ningú li havia proposat una cosa similar.

Recordo també que ens va dir que preferia escriure l’article en castellà i que deixava en les nostres mans la traducció. L’article va sortir amb el títol "Vint anys del naixement de Màquina! i de molts altres grups" i, emocionat de dalt a baix, el vaig traduir jo. Poc temps després Sierra i Fabra va començar a publicar gradualment en català (vegeu aquí) i va ampliar el seu registre cap a la narrativa per a adults amb la qual ha guanyat uns quants premis en la nostra llengua com el Nèstor Luján o el Fiter i Rossell.

Vet aquí, doncs, aquesta petita batalleta meva que em permet lligar el nom de Sierra i Fabra amb la revista "Cultura" (i amb la meva persona exercint una mica de mèdium).

Per cert, abans d’ahir, just quan començava a preparar aquest apunt els bons amics d’Edicions Bromera em varen enviar una nota de premsa en la que m’avançaven el veredicte del jurat del premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. N’endevineu el guanyador? Dòmino! Jordi Sierra i Fabra amb una novel·la que es titula "Els focs de la memòria".

Ho veieu, com tot acaba lligant?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!