Totxanes, totxos i maons

Tornada a casa de negra nit després d’assistir a l’estrena de "La plaça del Diamant" al TNC. I és que són quatre hores -amb dos entreactes- les que dura aquesta esplèndida versió del Papitu Benet (amb un tercer acte que és una filigrana) i sobre la qual ja entraré en detalls en una ocasió més propícia.

Ara no, però, que el llit espera. D’aquí a poques hores agafarem un avió que cap al migdia ens deixarà a l’aeroport de Florència (que és a tocar de Pisa, quines coses…). Des d’allí amb un cotxe llogat enfilarem cap a Arezzo per veure uns frescos de Piero della Francesca restaurats de no fa gaire.  (n’hi ha més)

Els nostres companys de viatge són gent entesa i ens diuen que són una meravella. (val a dir que l’A. i jo anem d’oients i amb una llibreteta per apuntar-hi tot el que aprendrem). 

El torn de visita a l’església de San Francesco d’Arezzo en el que tenim les reserves és el de dos quarts de sis, l’últim del dia. Sembla que passarem bastant fred, diu el servei meteorològic… 

Després autopista de retorn cap a Florència per sopar i dormir. I l’endemà, dissabte, tot el dia per visitar el convent de Sant Marc -amb apoteosi de Fra Angelico inclosa-, la cúpula de Brunelleschi, el Ponte Vecchio i tot el que se’ns posi a l’abast de la mirada i dels sentits.

I diumenge al migdia tornada cap a casa a temps per escoltar en Puyal -si hi hagués futbol, que no n’hi ha-, preparar l’article mensual per al "Qué leer" i avançar alguna lectura per al suplement de l’Avui. Un cap de setmana ben aprofitat, com hi ha món…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!