Totxanes, totxos i maons

Acaba el dia amb la notícia més esperada: el meu sant patró Antoni de Pàdua m’ha escoltat! (vegeu aquí).

Ja s’ha presentat a Frankfurt el programa oficial de la cultura catalana com a convidada d’honor (vegeu aquí) i tot ha sortit rodó, rodó. Ja s’ha sabut, per exemple, que el discurs inaugural el farà Quim Monzó i el de cloenda Baltasar Porcel. Esplèndid. Difícilment podríem desitjar estar en millors mans.  (n’hi ha més)

També s’ha fet pública (vegeu-la en l’arxiu del final d’aquest apunt) la llista dels escriptors i representants de la nostra cultura que hi seran presents i el parlament que ha fet l’escriptora Imma Monsó, que no sé per quins set sous la gent de Vilaweb ha reproduït en versió anglesa (que també trobareu  al final perquè els que heu fet algun Erasmus recordeu els bells temps).

Pel que llegeixo sembla que els senyors Mendoza, Vila-Matas, Marsé, Goytisolo, Ruiz-Zafón (magnífics escriptors, d’altra banda)… no hi aniran. Quin greu que em sap, tu… (*)

Suposo que les plomes il·lustres i modernes que tots coneixem ja deuen estar preparant tot de manifestos ben flamígers i abrandats contra la perfídia catalana. Serà qüestió de posar-hi paciència.

Jo, de moment, porto bastant de guanyat: ja fa una pila de temps que no compro El País. No estic, doncs, al cas de l’última hora dels senyors Almodóvar, Sabina o Saramago però, vaja… a tot s’acostuma un.

Sobretot si, com jo, és un "cejijunto provinciano" i no un cosmopolita com ells.

Ben alta i ben dreta, la pujarem, aquesta paret. Gràcies, Sant Antoni, patró dels paletes. Francament, no podíem esperar altra cosa en el dia de la teva festa.

—————————————————————————————

(*) (afegit l’endemà) Els diaris d’avui destaquen les paraules de Josep Bargalló a propòsit de la no presència d’escriptors catalans d’expressió castellana en la comitiva oficial de Frankfurt. Diu que prefereixen cedir el protagonisme als seus col·legues en llengua catalana alhora que expressen el seu cansament per tots els debats previs que s’havien desfermat sobre el tema.

Si tot això és així jo, des d’aquí, em trec el barret i exclamo: "No podria ser d’aquesta manera sempre?"

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!