Totxanes, totxos i maons

Després de quinze mesos de presència als quioscos la revista "benZina" ha fet un pas endavant i partir d’aquest mes de juny ha crescut: de les cent pàgines amb què va començar el març de 2006 ha passat a tenir-ne cent trenta-dues (vegeu aquí).

Aquest creixement ha permès la incorporació de noves seccions. Si no m’he descomptat em surten les següents: televisió, videojocs, viatges, arquitectura i lleure. Una secció, aquesta darrera, que aplega crítiques de bars, restaurants i botigues i que promet donar molt de joc en números futurs.

En coherència amb la nova etapa benzinaire la plantilla d’opinadors s’incrementa amb els noms de Jordi Graupera i Lluís Tolosa. Tots plegats -aquests nous i els que ja hi eren- gent molt jove i suficientment preparada per afrontar els avatars de la vida moderna.  (n’hi ha més)

D’altra banda no voldria deixar d’esmentar la impressió que tinc que, aprofitant el creixement, alguna cosa positiva s’ha fet amb la tipografia pensant sobretot en els carrosses que, com jo, fa molts anys que vàrem deixar de practicar atletisme amb el nervi òptic.

Més concretament juraria que en les seccions de crítica de llibres i de discos el cos de lletra no ha variat però ara és una mica més llegible gràcies a la feliç combinació de dos factors: un paper una mica més blanc que fins ara i unes lletres més contrastades. Més "negretes", diria… Si és així que duri i que no s’aturi.

Una altra novetat d’aquest juny -igualment relacionada amb Comunicació21, el grup empresarial que hi ha darrere de "benZina"– és el naixement de "cultura21.cat", el primer diari digital dedicat específicament al sector cultural català (vegeu aquí).

Tot i que la primera impressió d’aquest nou portal és la d’un cert atapeïment visual -quatre columnes pleeeenes d’informació- val a dir que de seguida t’hi adaptes a la manera com els continguts estan distribuïts. Els blogs i els articles d’opinió ocupen les columnes dels dos costats i la banda central, de doble amplada, aplega les notícies de l’actualitat cultural.

Com sol passar en tots els processos d’aquest tipus a mesura que passin els dies i les setmanes la pàgina s’anirà acabant d’ajustar als gustos de la majoria dels usuaris -de moment, per exemple, no es poden sindicar les notícies- i els gustos dels usuaris s’aniran adaptant a l’estil i als ritmes de la pàgina fins arribar a un territori compartit on tothom se senti al màxim de gust possible. Auguro que no ha de passar molt de temps perquè "cultura21.cat" assoleixi aquest punt dolç.

Pel que he pogut veure durant aquests primers dies a mi, de moment, una de les coses que m’interessen més de tota l’oferta de "cultura21.cat" és la secció "Aparador" formada per cinc apartats -discos, art, llibres, teatre i cinema- que cada dia, de dilluns a divendres, renova de manera rotatòria els seus continguts.

I dels cinc, el que penso seguir més de prop és el de discos. Un apartat amb el qual, de moment (i, com deia la meva àvia, "en bona hora ho digui") he trobat dues felices coincidències ja que destaca precisament els dos últims compactes que han ingressat a la meva discoteca: el del grup Modest Mouse, que em sembla magnífic, i una perla que m’ha subministrat el noi gran de casa: "Achilifunk. Gipsy Soul 1969-1979", un disc amb temes del mestre Peret, Encarnita Polo, Los Amaya, Chacho, Dolores Vargas, Los Chunguitos, Gato Pérez, Smash… ideal per a carrosses nostàlgics i freakies vocacionals.

Un disc, aquest darrer, que va acompanyat d’un llibret escrit per l’home que hi ha darrere d’aquesta operació d’arqueologia musical: Carles Closa, conegut també com "Txarly Brown". El llibret va farcit d’imatges i de documentació sobre la música d’aquest estil que se sentia pels nostres barris durant els anys 70 i si tot va bé el penso devorar aquesta mateixa tarda (vegeu -i, sobretot, escolteu- aquí).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!