Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern

1963-1984: els “Temps indòcils” d’Agustí Pons (i més fragments del llibre de Patrícia Gabancho).

28 de febrer de 2007

Llibres i literatura

Ho deia tot just abans d’ahir (vegeu aquí): la lectura de “Temps indòcils”, el darrer llibre d’Agustí Pons, no només m’ha resultat plaent sinó que m’ha fet reviure moments i personatges de la història recent del país que jo, com molts altres companys de generació, també vaig conèixer de prop. En un dels primers capítols Pons explica

Sacralitzacions (i més fragments del llibre de Patrícia Gabancho).

27 de febrer de 2007

Deu ser que ja començo a formar part d’una altra època però el cert és que recordo molt bé com, quan era petit, els elements diguem-ne derivats de la religió eren presents en la vida de cada dia. No em refereixo únicament al fet que tots vivíem sota la llosa d’un nacional-catolicisme imposat i de professió obligatòria. Això hi tenia a veure,

Cap de setmana amb molt bones lectures (Agustí Pons i Patrícia Gabancho).

26 de febrer de 2007

Llibres i literatura

El periodista i escriptor Agustí Pons -que des de fa uns mesos té aparcat el seu interessant Bloc "Fora d’hores" (vegeu-lo aquí)- acaba de treure un llibre que he llegit aquest cap de setmana amb fruïció. Es titula "Temps indòcils", l’edita la gent d’Angle Editorial (que cada vegada l’encerten més, en el seu catàleg) i és una

Per a la carpeta dels retalls (LX): “1906-2006. El catalanisme haurà durat un segle just.” (Francesc Puigpelat)

25 de febrer de 2007

Carpeta de retalls

"El catalanisme, que va començar el 1906 amb la Solidaritat, pot quedar enterrat després de l’Estatut del 2006. Haurà durat un segle just. El catalanisme, avui, és una ideologia sense contingut, només apta per atiar les passions de quatre convençuts i generar la indiferència i el fàstic en la resta. És una marca política apta

Sobre la variant dialectal catalana del PSOE.

24 de febrer de 2007

Trobada inesperada a la secció de congelats del Caprabo amb la MT., fins fa poc veïna de dues cases més avall i simpatitzant socialista des de fa molts anys, primerament per tírria personal contra Pujol i després -m’ho jura- per pròpia convicció. Em diu que visita sovint aquestes Totxanes i que s’ha adonat que últimament quan parlo del partit de les seves entreteles faig

Divendres amb música de Joan Miquel Oliver i Quimi Portet.

23 de febrer de 2007

Després de la meva crònica de fa uns dies sobre el concert de Joan Miquel Oliver a Heliogàbal (vegeu aquí) un anònim lector em dóna aquesta adreça de You Tube i aquesta altra, també de can You Tube, per al gaudi i baveig dels seguidors del mestre Oliver. La primera és una filmació feta a Heliogàbal en el concert que es va fer l’endemà

L’autoretrat d’un filòsof.

22 de febrer de 2007

Ja ho he explicat alguna altra vegada: cada dilluns de bon matí quan compro El Temps (en el meu quiosc de la Rambla la revista ja sol ser-hi a quarts de nou) el primer que faig és obrir-la pel final on hi ha l’article de Joan F. Mira, sempre interessant, sempre savi, sempre sensat… Amb La Vanguardia

Fantasio – París (amb un polsim de nostàlgia i un tango, és clar).

21 de febrer de 2007

Ara que acaba de tancar portes definitivament el cinema París per cedir el lloc a un establiment de la cadena Zara m’ha vingut a la memòria un record de fa una pila anys: resulta que molt abans que es posessin de moda les multisales, alguns cinemes de Barcelona mancomunaven esforços i compartien la mateixa programació. Encara avui es fa però tinc la

La Guia de Barcelona.

20 de febrer de 2007

Que l’Ajuntament de Barcelona és una formidable maquinària propagandística al servei dels diversos alcaldes que l’han presidit des de la restauració de la democràcia -fins ara tots pertanyents a una única formació política: l’antic PSC- és un fet que ningú no s’atreveix a qüestionar perquè les evidències són notòries. El pitjor, però, és que no només ningú no ho dubta sinó que, a més a

Per a la carpeta dels retalls (LIX): Sala i Martín parla del canvi climàtic.

19 de febrer de 2007

Carpeta de retalls

"Leo con estupor que el Gobierno acaba de contratar a Michael Moore como asesor en temas de terrorismo y se ha comprometido a hacer llegar a todos los colegios españoles su película "Fahrenheit 9/11". ¿O era Al Gore para temas de cambio climático (CC)? Bien, Moore, Gore, para el caso es lo mismo: ambos se

“I un punki tirat / se fa un calimotxo (tu m’entens)” (amb coda final dedicada a Claude Nougaro).

18 de febrer de 2007

Nit important la del passat dijous a la petita sala Heliogàbal (vegeu aquí) del barri de Gràcia amb el concert íntim (com a molt hi caben seixanta o setanta persones) de Joan Miquel Oliver, l’ànima del grup Antònia Font, acompanyat per Pere Debon (també d’A.F.) a la bateria. Hi vàrem anar l’A. i jo amb la C., la dolça enamorada parisenca del noi

Aniversari a l’Hotel Orient.

17 de febrer de 2007

Des del principi d’estar casats l’A. i jo vàrem decidir de celebrar cada 30 de novembre -l’aniversari de noces- sopant en un restaurant de cuina estrangera. El primer any vàrem anar a un xinès que, si no m’erro, es deia La Gran Muralla i que era -no sé si encara hi és- a tocar de l’Ajuntament. M’apresso a dir que el

Coloms morts.

16 de febrer de 2007

Llegeixo al diari (vegeu aquí) que des de fa un temps apareixen a la plaça de Catalunya de Barcelona una quarantena de coloms morts cada dia. Possiblement enverinats, diuen. (n’hi ha més) I jo, que ja fa temps que penso que en aquesta ciutat ja en tenim massa, de coloms (amb tota la ronya que comporten), no

Escriure novel·les.

14 de febrer de 2007

Llibres i literatura

Escriure una novel·la és com gestar un fill. La frase pot semblar un tòpic -ho és, vaja- tot i que crec que és bastant exacta. Com un fill, una novel·la es dispara a partir d’una espurna inicial i ha d’anar passant dies i setmanes dintre del seu autor germinant a poc a poc mentre va agafant la forma definitiva. (n’hi ha més) Primerament el procés

Ets gran, Fortuny! (i tu, Màrius Serra, Déu n’hi do també…) (XVIII).

13 de febrer de 2007

Ets gran, Fortuny!

Florilegi de definicions recents aparegudes en els encreuats diaris de La Vanguardia. Tant el català, signat per Màrius Serra (MS), com el castellà, que signa el mestre Fortuny. * Arma blanca que guardem al magatzem: ESTOC (MS) * Posición que ya tenían los antiguos romanos: ESTATUS * Parla d’oïdes, però amb gran coneixement: OTÒLEG (MS) (n’hi