Totxanes, totxos i maons

Ara que acaba de tancar portes definitivament el cinema París per cedir el lloc a un establiment de la cadena Zara m’ha vingut a la memòria un record de fa una pila anys: resulta que molt abans que es posessin de moda les multisales, alguns cinemes de Barcelona mancomunaven esforços i compartien la mateixa programació. Encara avui es fa però tinc la impressió que aleshores era una mica diferent.  (n’hi ha més)

Això donava peu a diversos maridatges entre els noms de les sales en la secció d’espectacles dels diaris. Uns maridatges verbals que encara avui recordo com les cantarelles amb què vaig aprendre les taules de multiplicar.

Són els següents (tot i que estic segur que me’n deixo algun):

* Fantasio – París

* Alcázar – Borràs

* Capitol – Metropol – Bosque

* Astoria – Cristina

* Bohemio – Galileo

* Dorado – Delícias – Vergara

* Montecarlo – Niza – Aristos

* Alexandra – Arcadia – Atlanta

Molts d’aquests noms han desaparegut ja del mapa, d’altres es mantenen al peu del canó resistint encara com a cinemes o bé reconvertits en teatres.

Si hi ha algú que recordi algunes més, d’aquestes parelles i trios, i vol ajudar-me a completar la col·lecció pot enviar un correu a l’adreça que apareix en activar el "jotajotai" que apareix just a sota del títol d’aquest apunt.

—————————————————————————————-

I per continuar evocant els vells temps avui enganxo un tango. L’interpreta un grup d’ara que es diu Argento i del qual no sé gaires coses tret que m’agrada, i molt, l’únic disc d’ells que tinc: "Tango Fusión", editat el 2005, i que vaig descobrir gràcies al noi petit de casa.

El tema que avui he triat és, ja ho he dit, un tango que, a més a més, és "apasionado". I molt senzill: amb una percussió, una guitarra i un cello els senyors d’Argento en tenen prou per fer-nos somiar durant tres minuts i cinquanta-vuit segons.

ACLARIMENT: El noi petit de casa, que acaba de llegir això, m’envia un correu per dir-me que puntualitzi que el "Tango apasionado" és un tema d’Astor Piazzolla versionat pels Argento. Un imperdonable error per part meva ja que, si he entrat en el magnífic món de Piazzolla ha estat gràcies als consells del noi petit de casa. Queda dit, doncs. I a cadascú el que li pertoqui, tu.

El podeu escoltar fent clic aquí  o bé activant la imatge d’aquí sota:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!