Totxanes, totxos i maons

Llegeixo al diari (vegeu aquí) que des de fa un temps apareixen a la plaça de Catalunya de Barcelona una quarantena de coloms morts cada dia. Possiblement enverinats, diuen.  (n’hi ha més)

I jo, que ja fa temps que penso que en aquesta ciutat ja en tenim massa, de coloms (amb tota la ronya que comporten), no puc evitar un sospir d’alleujament i una exclamació d’allò més políticament incorrecta que em surt de dintre: "Que no pateixin, les pobres bèsties, sobretot; però que no s’aturi la davallada en el cens colomí".

També llegeixo que la Guàrdia Urbana està amoïnada pel perill d’intoxicació lleu que poden tenir els infants. Que no pateixin tampoc. Es tracta, senzillament, que la gent gran que acompanya els nanos no badi i tingui cura que no se’ls posin a la boca, els coloms morts. Ja veus tu quina complicació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!