Totxanes, totxos i maons

Nit important la del passat dijous a la petita sala Heliogàbal (vegeu aquí) del barri de Gràcia amb el concert íntim (com a molt hi caben seixanta o setanta persones) de Joan Miquel Oliver, l’ànima del grup Antònia Font, acompanyat per Pere Debon (també d’A.F.) a la bateria.

Hi vàrem anar l’A. i jo amb la C., la dolça enamorada parisenca del noi petit de casa que per compromisos de feina aquella nit havia de ser a l’Apolo amb els Pinker Tones.  (n’hi ha més)

Confesso que, tot i de ser ben a prop de casa, mai no havia posat els peus en aquest indret tan especial on en qualsevol moment es poden viure les sorpreses musicals més inesperades. És precisament a Heliogàbal on fa pocs mesos va actuar Adrià Puntí (vegeu aquí), del qual esperem disc ben aviat, i també un venerable Mossèn Xemeneia acompanyat d’un no menys venerable rector de poble amb patilles. Tots dos amb una forta retirada física al poeta Enric Casassas i al músic Pascal Comelade.

Amb aquella manera de fer que a primer cop d’ull pot recordar Albert Pla i amb un imaginari que també a primer cop d’ull pot recordar els Sisa i Pau Riba del començament Joan Miquel Oliver va demostrar que, si deixem de banda les primeres impressions i anem al gra la seva proposta arriba a l’oient amb una frescor i una originalitat tan remarcables que el converteixen en un dels referents de la música catalana d’ara mateix.

Oliver -que va haver de repetir concert l’endemà ja que en només dues hores es van esgotar les entrades- va interpretar tot el seu repertori conegut i, de passada, ens va presentar tres o quatre novetats d’un proper disc que ja esperem amb candeletes. Novetats com, per exemple, un prometedor tema titulat "Hansel i Gretel" amb el qual va començar el concert i va cloure la tanda de bisos.

Durant una hora i quart vàrem escoltar totes les cançons de "Surfistes en càmera lenta" i de "Live in París" (recordeu el que escrivia fa uns dies: a l’Espai Mallorca en cara queden alguns exemplars d’aquest disc difícil de trobar). També va fer un repàs a dues cançons de "Drogueria Esperança. Odissea trenta mil", un disc de 2003 encara més marcià i difícil de trobar: "Inventari del pis del carrer Missió, 3, segona" i la petita meravella instrumental "Odissea trenta mil".

De fet, aquest tema i l’impagable "Foto" que tanca "Surfistes…" varen ser els que Joan Miquel Oliver va reservar com a traca final del concert. Un concert en el que no va dissimular que es trobava d’allò més bé entre aquelles quatre parets ni la seva sorpresa en veure que la majoria de nosaltres identificàvem les cançons des dels primers acords. Sobretot l’impagable "po- po, po – po,  po, po – po…" de "Foto" que fa uns dies vaig enganxar al final d’aquest apunt.

Una gran nit, vaja…

——————————————————————————————

El passat octubre, a la fira de Frankfurt, l’Emili Manzano em va expressar la seva alegria quan, llegint aquestes totxanes (vegeu aquí), havia descobert en mi un altre membre de la molt minoritària confraria de fans del cantant Claude Nougaro (del qual ell és un veritable expert). Després d’un ràpid intercanvi de cromos em va recomanar vivament el disc del seu concert a l’Olympia de París l’any 1985. Fa un parell de setmanes la dolça C. va anar a la capital francesa uns quants dies per veure els seus pares i en un FNAC de la ciutat de la llum el va trobar i me’l va portar.

Aquí sota –o aquí si teniu navegadors repatanis- podeu accedir a "Le cinéma", l’única cançó de Nougaro que va adaptar-se al català, tal com la va cantar en aquell concert a l’Olympia. Aquí "Le cinéma" es va dir "El cinemascope", la traducció la va fer l’Espinàs i la va enregistrar en disc l’any 1971 Llorenç Torres, un cantant i actor de teatre que va morir en accident automobilístic a principis dels vuitanta. En homenatge a ell i en reconeixement a la dolça C. aquí teniu "Le cinéma":

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!