Totxanes, totxos i maons

Que l’Ajuntament de Barcelona és una formidable maquinària propagandística al servei dels diversos alcaldes que l’han presidit des de la restauració de la democràcia -fins ara tots pertanyents a una única formació política: l’antic PSC- és un fet que ningú no s’atreveix a qüestionar perquè les evidències són notòries.

El pitjor, però, és que no només ningú no ho dubta sinó que, a més a més, cada vegada hi ha més gent que això ho troba normal. És a dir, que després de tants anys de pluja fina la situació ha arribat a uns nivells de saturació propagandística tan sibil·lins que, sense adonar-nos-en, tendim a creure’ns que la normalitat és precisament això: anuncis amunt i avall. O si més no ens ho creiem els habitants de Barcelona que som, a fi de comptes, el públic objectiu de tota aquesta pirotècnia. La clientela, vaja.  (n’hi ha més)

Jo, que més aviat sóc de veure poca televisió, més de quatre vegades he intentat imaginar què dimonis deu pensar un tarragoní -o un figuerenc, o un cerverí, o un vigatà, o un almassorí…- quan en els talls publicitaris dels Telenotícies s’ha d’empassar els dos o tres anuncis de rigor signats per l’ajuntament de la ciutat de la perpètua samba.

L’avidesa propagandística municipal no s’atura davant de res. Qualsevol cosa és susceptible d’esdevenir matèria d’espot. I ara n’estem tenint una bona prova amb l’omnipresent campanya de premsa, ràdio, televisió, internet i elements de carrer dedicada a la Guia de la ciutat que aquests dies s’està distribuint a totes les llars barcelonines.

Els anuncis de televisió de l’esmentada Guia, amb aquella habitual tonalitat esvaïda ("color merda d’oca" que diria ma mare, pobreta) que sembla que tant agrada als nostres edils, remeten per mitjà d’uns diàlegs "freakies" entre ciutadans de tipologies diverses a determinades pàgines del llibre on figura que hi ha la informació que aquests individus cerquen. I així dia rere dia des de fa ben bé un parell de setmanes.

Jo encara entendria una campanya de divulgació d’un servei que pogués interessar a una part de la població a la qual se li vol adreçar el missatge publicitari. Com, per exemple, les nombroses campanyes per estimular l’ús del transport públic. Aquesta de la Guia, però, quins valors proclama? quins hàbits vol inculcar en els ciutadans?

El que em costa d’entendre -ni tan sols pensant en la imminència de les eleccions- és quina necessitat hi ha de fer una campanya tan generosa i magnificent per anunciar un producte -la Guia- que es distribueix al domicili de TOTS els ciutadans tant si el volen com si no i sense que hagin de fer cap esforç o cap gest de la voluntat per aconseguir-lo, que és justament per a allò pel que, en teoria, està pensada la publicitat.

Contemplada des del punt de vista dels quartos la cosa empitjora encara més ja que resulta que amb els nostres impostos els barcelonins (cada dia que passa "barceloní" és més sinònim de "pagano") paguem la ditxosa Guia dues vegades: primerament per fabricar-la i distribuir-la, i després per anunciar-la als quatre vents.

A casa ja fa uns dies que ha arribat i no em reca gens dir que la faig servir, faltaria més. Sobretot la part dels plànols dels carrers. Això sí, tal i com vaig fer amb les edicions anteriors i tal com faig amb publicacions similars -ara penso en el programa de les Festes de Gràcia de l’any passat que portava (vegeu aquí) SET textos institucionals- he arrencat la pàgina on el polític de torn m’ensenya les dents tot somrient i l’he posada a la pila dels papers que buidarem en el contenidor blau (o és el verd?).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!