Apòstata desficiosa

iPhone

Portada web 9 de gener

Ja l’han fet públic. I és millor del que podiem imaginar.

Pantalla tàctil, telèfon, navegador, iPod-vídeo… Ai, quina meravella.

P.S.: Per si no queda clar, en vull un ja. I demà és el meu aniversari. Si no sabeu què regalar-me…

Actualització: no es comercialitzarà fins al juny als Estats Units, i a Europa a finals d’any. Però podeu dir que us agradaria regalar-me’l de tota manera i quedareu la mar de bé. Si en voleu una bona descripció, la trobareu ací.

Amb això de l’estrena de format de VilaWeb TV, segur que hi ha qui pensa que no és més que una anècdota o, com a molt, una cosa més que es suma a les webs i televisions convencionals. Però això de la televisió per internet és molt més.

Fa uns mesos em vaig comprar una tele nova. A banda de l’entrada de l’antena col·lectiva, té possibilitat de connectar-hi sis coses més. Encara em queda alguna entrada lliure, però ara per ara a la mateixa pantalla puc veure el reproductor de DVD, un vell vídeo VHS, una videoconsola, un disc dur extern on tinc més de 200 GB d’arxius de vídeo, i un ordenador.

Per a mi això de la tele per internet ja no és, doncs, una cosa a banda, sinó que en lloc de fer zapping amb els canals de la tele, el vaig fent a la xarxa si em ve de gust. He renunciat a instal·lar-me el satèl·lit, per exemple, perquè si vull veure les notícies de la CNN o la BBC només he d’anar a les webs corresponents, i triar veure el vídeo que m’interessa. I si vull coses més exòtiques, a wwiTV o Beeline puc triar entre centenars de canals de tot el món i de diverses temàtiques, com ara un de nord-americà que passa pel·lícules clàssiques nit i dia.

Ja sé que la qualitat d’imatge en streaming, ara per ara, no és com la de la televisió digital. Però esperem una mica a veure com resulten iniciatives com el projecte Venècia, o a què augmenten els amples de banda, i podreu desfer-vos de tots els decodificadors i milers de comandaments a distància. Amb només un i un ratolí, ho tindreu tot fet.

Pel que fa a les sèries de ficció, per exemple, no és cap secret que es poden descarregar amb algun dels programes de P2P, en l’idioma que es vol, amb o sense subtítols, també disponibles en diverses llengües. I així me les mire a l’hora que vull, les pare i les torne a posar en marxa, i si m’ho puc permetre, m’empasse tres o quatre episodis seguidets de The West Wing, Studio 60, Sugar Rush, Sex in the City o Lost (ho sé, tinc gustos eclèctics).

Les principals televisions nord-americanes en creació de ficció (ABC, NBC, HBO, Showtime…) ja han vist on és el futur. A més d’oferir els episodis de sèries en format per descarregar a través de l’itunes a un preu de rissa (comparat amb les quotes d’abonament de les teles digitals), ara ofereixen els episodis complets online. Llàstima que, pel moment, ho tinguen restringit a IPs del territori dels Estats Units (per això de poder vendre els drets a la resta de països).

Ja ho veureu, en uns mesos, això de la tele a la carta que fa tants anys que es preconitza serà ja de veritat. I per internet.

Ja sé que sona molt ianqui, però estic molt orgullosa d’haver estat alumna de New York University. És una institució impressionant, liberal, amb una qualitat acadèmica altíssima i molt realista, amb aplicació directa i poca classe magistral (per a aquest tipus d’informació ja compten amb una biblioteca de set plantes que impressiona només veure’n el vestíbul, tota informatitzada i que es pot consultar online mentre eres part de l’alumnat).

Ara acabe de saber que, a més, NYU acaba de signar un conveni amb l’Institut Ramon Llull per crear el "Catalan Center" dins el Centre de Cultura Europea i Mediterrània. Ser-hi presents a la universitat de Washington Square significa estar al costat d’un centre d’estudis francòfons, un d’estudis sobre l’orient mitjà, una casa de la Xina, una d’Irlanda, un centre de cultura espanyola o un centre especialitzat en relacions comercials entre els Estats Units i el Japó. I això m’ompli de satisfacció.

Us imagineu no haver de dependre de Telefònica, Jazztel, Wanadoo ni Ono? I no necessitar un router a casa? Poder connectar-se a una xarxa sense fils ràpida i estable a qualsevol lloc on porteu l’ordenata i, a més, sense pagar?

Els afortunats residents de San Francisco ho tindran ben aviat. Se’n beneficiaran 770.000 persones. L’alcalde de la ciutat (el mateix que va fer casaments gais fins que Governator li ho va prohibir) ha vist clar que internet no és un luxe, sinó una necessitat per garantir la igualtat en l’accés als recursos educatius, de serveis socials i d’oportunitats econòmiques.

Igualet, igualet que ací. Una llàstima que no es puga portar un clon d’aquest senyor i posar-lo en el lloc de Rita o de l’Hereu.

Trajecte per la C-16, del Berguedà a Barcelona, una tarda de diumenge. Encara és d’hora, però ja comença a haver-hi trànsit. Em propose anar comptant els 4×4 que ens passen (indefectiblement porten una velocitat més alta de la recomanada i permesa). A mitjan comarca del Bages, em descompte i ho deixe córrer.

Per què n’hi ha tants? Què els hi aporta als conductors? (Sé que hi ha excepcions, però la majoria són homes). Per què necessiten un cotxe tan gran si en bona part dels vehicles només viatgen dues persones? Per què porten els snowboards a la baca si els hi caben perfectament al maleter o al seient del darrere?

I si s’arriba a regularitzar ací algun impost sobre emissions de CO2, els hi cobraran com a un cotxe normal o com a un camió amb el tub d’escapament atrofiat? (Els estudis demostren que els 4×4 contaminen com 4 cotxes, a Itàlia ja paguen un impost extra, i sembla que a París no poden circular quan pugen els nivells de contaminació a la ciutat).

No sé quantes vegades al dia, entre principis de desembre i el dia de reis, deia això mateix, buscant la confirmació de què enguany tornarien a portar-me coses ben boniques. Recorde l’emoció de començar a veure les carrosses des del balcó, i els nervis ja en baixar l’escala quan, curiosament, ma mare sempre oblidava alguna cosa dalt i tornava a pujar un momentet (a un cinqué pis sense ascensor) per preparar els regals. I sobretot recorde el nus a l’estòmac en sentir els timbals, olorar les torxes i veure els patges de la que és -diuen- la cavalcada més antiga del món.

Ara fa molts anys que no puc anar a Alcoi pel dia de reis, però normalment tinc present que moltes criatures tindran la boca tan oberta com la tenia jo, tot i els gorros, els guants, les bufandes i el fred que pela que sol acompanyar la visita dels reis mags.

Enguany no sé si m’he portat bé o malament, però no m’han portat res, amb aquest costum estés de donar-se els regals per nadal i la dificultat de tornar a trobar-se amb la família a principis d’any.

Sort que la premsa de hui em fa un regal: després d’anys i anys de reivindicació, sembla que -per fi!- començaran les obres per millorar el tren Xàtiva-Alcoi. Ho farà el ministeri, la Generalitat no posarà ni un cèntim (i això que ara molts ajuntaments de la zona són en mans del PP). Sembla que això de "forasters vindran que de casa mos trauran" s’haurà de canviar per -encara que no rime massa- "els de casa no fan res, a veure si hi ha sort amb la ministra de foment".

Ho deien ahir Vilaweb, l’Avanç i El País: apostatar a València és missió (quasi) impossible.

A d’altres diòcesis, la cosa és tan senzilla com enviar un escrit al·legant que quan et van batejar no n’eres conscient ni ningú et va demanar el teu parer, i que ara que has vist de què va la pel·lícula, t’estimes més no formar-hi part. Conec gent que, per donar-hi més força a l’assumpte, adjunta també un llistat dels pecats que li agrada cometre, perquè tinguin clar que la decisió no té tornada enrere possible.

En alguns casos, però, els responsables eclesiàstics són cabuts i miren de contestar amb una carta perquè t’ho repenses, i al·leguen que el bateig ‘imprimeix caràcter’ i clar, això no es pot canviar així com així.

Si es tenen problemes, el més efectiu és adreçar-se a l’agència de protecció de dades, perquè segons la llei vigent, tothom tenim dret a ser esborrats de qualsevol llistat si ho demanem. I la conferència episcopal espanyola ho ha acatat. A tot arreu? No. Com si volgueren emular l’Asterix, a l’arquebisbat de València han decidit que a ells les lleis noves no els afecten, i recorren una per una totes les sentències perquè diuen que els arxius de l’església són confidencials i no poden ser cancel·lats.

Tinc la mala pata de pertànyer a aquest arquebisbat, així que ja veig que ho tindré cru per acabar el procés (has de fer els tràmits allà on correspon la parròquia on et van batejar). Així que he pensat una alternativa. Si tan entossudits estan en què continuem formant part de la secta, tot i el patiment que comporten els intents per allunyar-se’n… que ens recompensen i ens facen sants!!!

SANTA APÒSTATA BENEÏDA I MÀRTIR. Si sona bé i tot. O no? Propose que el sant se celebre hui, així a més tenim una excusa per rebre regals encara que no ens cregam la història dels reis d’orient. Si, segons el santoral, el cinc de gener homenatgen el bisbe redemptorista Joan-Nopomucé Newman, que ja em diràs qui el coneix, a veure per què no podem ser sants els apòstates.

P.S.: Per als que voleu fer l’apostasia, aquesta web explica tot el procés en castellà. Si ho heu de fer a Mallorca, mireu ací. Per qualsevol altre lloc, mireu el llistat. Més abaix trobareu també alguns dels formularis que hi ha a la xarxa.

La tele que paguem tots els valencians s’ha fet ressó de l’article que jo citava en el post anterior. La seua versió, però, és una miqueta diferent. Diu així:

AUGMENTEN ELS TURISTES NORD-AMERICANS A LA COMUNITAT VALENCIANA
El boom turístic de València arriba als Estats Units de la mà del diari
?The New York Times?. L’America’s Cup i l’arquitectura de Santiago
Calatrava han atret enguany un 12 per cent més de turistes
nord-americans. Alguns, fins i tot, pensen de jubilar-se ací, ja que
consideren la nostra Comunitat com la Florida europea.

Un article d’ahir al New York Times que parla de València com la "Florida europea", inclou observacions ben interessants:

– hi ha hagut un creixement artificial en l’últim parell d’anys a causa de les inversions estrangeres
– l’especulació i la corrupció han causat deteriorament urbà, sobretot a la zona litoral
– Camps i els seus continuen ignorant les advertències de la Unió Europea: la llei urbanística és il·legal
– en 5 anys, els preus immobiliaris han pujat un 300% en xifres globals

Aquesta és la imatge que milions de persones de tot el món tenen des d’ara de la ciutat. El més dolorós és que és ben certa.

I això que l’article no recull una notícia d’última hora: la ciutat de les arts i les ciències lloga l’umbracle per posar-hi una "terrassa de copes" (no deuen haver trobat una altra expressió més "pija") a l’estiu.

Supose que a altres països del món un edifici com aquest, construït per poder defensar-se dels pirates que fins aleshores es refugiaven a l’illa plana, que després va ser presó d’estat i va acabar sent caserna de la guàrdia civil, potser, només potser, podria considerar-se un bé d’interés històric o cultural.

Això seria a algun altre indret, perquè aquí el que es fa es posar-lo en venda. El ministeri de l’interior li l’ha ofert a l’Ajuntament d’Alacant (del qual depén l’illa). Si no el vol, el subhastaran. Preu d’eixida: 600.000 euros.

Tal i com estan les coses, si teniu un tuguri en algun lloc cèntric de València o Barcelona, potser el podeu vendre, comprar la torre i encara guanyar-vos uns dinerets. I amb una mica de sort aconseguiu permís per fer-hi un camp de golf al costat i feu el negoci del segle.

Per favor, que deixen de parir d’una vegada. No només els hem de patir (i pagar), sinó que a més amb les seues conductes opusianes no paren de crèixer!

Amb el desig que siga un any més just, més agraït i més laic!