Chào ông Viêt Nam

I avui tots davant l’Ajuntament. Ei, amb el color groc. El nostre serà un País Groc fins el mateix dia 9N14 per anar a votar i després per començar el procés de la independència.

En qualsevol acte, sigui quin sigui, festa major, actes lúdics, concerts, ballades de sardanes …….  color groc. Ni un pas enrere.

Per cert, sorprenentment han aparegut davant els diferents Ajuntaments o a Montserrat o en altres indrets del nostre país, unes gàbies …….. mutsialagabia …….

I aquest vespre, sorprenentment el color groc embolcallarà diferents espais dels pobles i ciutats.

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER. Endavant les atxes.

Avui a les 7 de la tarda a la Plaça Sant Jaume i davant de tots els Ajuntaments del nostre país. Ahir ja va anar gent a protestar, a manifestar que desobeirem, davant la delegació del govern espanyol. La campanya continúa. El full de ruta s’ha de complir. I continuarem la lluita pacífica, amb força, persistent, amb convicció. La raó està al nostre costat. El 9N14 anirem a votar. Vivim una situació frenètica i a la vegada brillant. Hem de gaudir i lluitar per aconseguir la llibertat del nostre país. Hem de votar i el resultat ha de ser un SI // SI. Els nostres representants electes han fet i feran camí per la independència. I el President de la Generalitat, senyor Artur Mas està a l’alçada. No s’arronsa, no. I a nosaltres ens pertoca continuar empenyent i ser-hi, fer-nos visibles de forma continuada, ara més que mai.

Votarem. I serà aleshores quan començarà el procés cap a la independència. No tenim cap altre opció, i guanyarem. Ara ens toca començar la campanya i la farem. Estic més que farta de totes les mentides, el menyspreu, de com són de barroers, i encara hi ha gent que vol continuar vivint en el reino de españa ? On és la seva dignitat ?

It is easy to do justice, but it is very hard to do right. Let right be done ….. de la pel.lícula The Winslow Boy, que vaig veure diumenge per la tarda. Sí, la justícia significa llei, i el dret del poble és el bé. Són justes les lleis ? Totes no ho són de justes, i som nosaltres, depèn de nosaltres, de fer-les canviar, per el bé de la gent. Amics, amigues, continuem fent camí, sense defallir.

Ho aconseguirem, segur.   Endavant les atxes.

El meu desconsol es gran. Han estat 16 anys i mig amb el Monty al costat, sota el llit, darrera la porta, dins el cotxe, corrent per les valls d’Oô, Gavarnie, Banheres, per les platges d’eu Moll de Pollença, pels boscos del Montseny, per Collcerola, pels carrers del barri, viatjant en el barco camí de Mallorca, per terres de Terol, del País Valencià (Comtat, Marina Alta, Baix Maestrat), del Vallès, la Garrotxa, de Catalunya Nord. Ens ha acompanyat, en els moments feliços i en els tristos. Ell sempre ha estat al nostre costat.

Sí, vaig decidir, i he passat un veritable tràngol. I el Monty dormirà al peu del Turó de l’Home, sota un lledoner.

Un matí difícil, i torno a casa i el Monty ja no hi és per mirar-me. El bol del menjar i de l’aigua són encara al seu lloc. I els bocins de pernilet que encara tinc a la nevera ?

Fotografia: Monty al Port de Balès. Hautes-Pyrennées. RG. Estiu 2008.

Em sembla que ningú havia apostat per un YES des del moment que el senyor Cameron i el senyor Salmond van acordar el referèndum. Al llarg d’aquests dos anys, poc hem vist de campanyes, mobilitzacions del poble escocès partidari del YES o del NO reinvidicant les seves posicions. Sí que hem llegit moltes declaracions dels polìtics, defensant el si o el no. I de sobte a setmanes vista del referèndum apareixen unes enquestes en que diuen que el yes ha passat pel davant del no, i tots a córrer. Tot ha canviat. I em sorprèn enormement veure als líders dels partits polítics de la City (entre ells el mateix primer ministre, a les ordres de la City)) acostar-se a Escòcia, fer campanya pel no, i el més important,oferir més competències a Escòcia. Vaja, una tercera via, com aquí es coneix.

Reflexions meves …. El YES ha guanyat a Glasgow i Dundee, on la classe treballadora amb molts de problemes està ja fins a dalt de munt dels polítics que no resolen res i que la Thatcher amb la seva política capitalista salvatge es va encarregar d’aplastar la classe obrera del país i encara no se n’han sortit. De votar al partit laborista han acabat votant el partit nacionalista del senyor Salmond i ara per la independència del seu país.

El cert és que fan enveja de veure el sistema de votació que tenen i fer campanya fins i tot abans que el ciutadà entri a la polling station a votar. Quan mires el panorama que tenim en aquest el nostre país, fa plorar, fa enfadar i fa emprenyar molt. Tan difícil és d’entendre que volem votar ?

Aquest estiu, en una de les parades de l’ANC a Plaça Catalunya se’m va apropar un senyor, escocès. Em va regalar un flyer amb el YES molt gran, i hem va demanar de resar per ells durant la manifestació de l’11 de setembre. Evidentment va signar el dret de petició i també em va dir l’enveja que tenia de la força que té el nostre poble, de la manifestació del 2012, de la Via Catalana i de la propera de l’11S14. Em va dir que si viatgés per Escòcia no notaria res que el referèndum està en l’agenda per el dia 18 de setembre. Una reinvindicació des de dalt a baix, i la nostra des de baix a dalt. Jo li vaig dir que teniem enveja de com el senyor Salmond i el senyor Cameron es van posar d’acord, sense més. Ens fa enveja el grau altíssim de la seva democràcia. Ens fa enveja que ells tenen les eines sense problemes, però, sí, nosaltres tenim la força del poble que demana llibertat i justícia social, i una democràcia com ha de ser.

Avui s’aprovarà la Llei de Consultes del nostre Parlament, es convocarà la consulta com està establert el 9 de novembre 2014 i anirem a votar. Estic farta, tipa, cansada d’escoltar totes aquestes cantarelles de legalitats jurídiques i constitucions. Estic farta de tants insults, menyspreus, i de la baixa qualitat política dels espanyols, i d’alguns catalans, tot s’ha de dir.

Perdoneu, ara está parlant el senyor Rajoy, president del reino de españa …. No puc escriure ja res més. Quin fàstic de declaracions, quina prepotència, quina hipocresia …. Marxem ja, si us plau !!

A Escòcia ha guanyat el No, però el Yes també ha guanyat i el camí de la independència d’Escòcia tot just acaba de començar, i amb força, malgrat tot. Endavant, no us arronseu.

Han passat tres díes i ara he d’escriure la meva crònica d’aquest 11S14.

Molt nerviosa els díes abans, esperant el dijous i ser al Tram 11 on era voluntària. Goig, orgull, tranquil.litat, emocions, calor, molta calor, civisme, alegria, somriures, cantar, reinvindicar, escoltar, respirar. En acabar tothom va anar marxant lentament. El jardí de la Plaça Francesc Macià era un lloc impecable per a sentar-ser una estona, en grup, i petar la xerrada, i cercar l’ombra dels arbres. Podíem escoltar els parlaments del vértex, gràcies a un equip d’audio que els companys de l’ANC van poder instal.lar, … i un fort aplaudiment i crits d’independència quan na Carme Forcadell va dir poseu les urnes al carrer. Tots vam cantar Els Segadors, el nostre himne.

Dos vailets van baixar del fanal on van estar tota l’estona enfilats amb l’estelada.Estelades a la Plaça Francesc Macià …. Gent asseguda al terra de la Diagonal, contents. No vaig veure ni una mala cara, cap paraula malsonant. Això sí, mirades de cansament i d’haver patit una calorada inusual. Els bars plens de gent, fins i tot en una farmàcia hi havia cúa.

Vaig tenir temps de pujar a casa una amiga. Havia preparat un pastís de pera confitada i una copa de cava. Al balcó mirant com marxava la gent a casa seva, famílies, joves, gent gran, de vermell, de groc, banderes. La gent asseguda a les terrasses dels diferents bars de les placetes i cantonades. A la fresca, prenent alguna beguda fresqueta, comentant, novament somrient i rient. Uns autocars enfilant carrer amunt per tonar a casa. Saludant. Els colors groc i vermell arreu. Arribo a casa. Molt cansada, però no he deixat de somriure tota l’estona. La dutxa m’espera. Que bé !! Em quedo plantufada a la butaca a mirar què diuen per la tele, i veure imatges dels altres trams de la V Baixa.

Demà, divendres, venen a casa un grup de blocaires d’aquesta casa a dinar !! I sí, van venir, puntuals; arriben de València, d’Osona, de Tarragona, de Badalona i de Madrid. La sobretaula va ser llarga, quan ja el sol s’havia post feia estona. Com vam xalar !

Dissabte a intentar tornar a la rutina diària. Comprar a la plaça, comentar amb la gent de les parades. I continuar llegint articles, la repercussió de la V Baixa a l’estranger. Mirar videos i fotografíes. El telèfon, trucades meves i dels altres. Què, com va anar ? Encara em tremolen les cames ? Increïble. És que encara no m’ho crec. 

Diumenge matí, xafogós. Compro els diaris i em trobo amb en X. a la Placeta de Sant Joaquim. En parlem. Ens mirem els suplements dels diaris i el recull de fotografíes. No sé, penso que en Mas afluixarà. Qè dius home, ni t’ho pensis. Està ben convençut , el poble empeny, hi ha un acord entre diferents partits, i les urnes estaran dins els col.legis electorals. Perquè tot està preparat. I ara toca fer feina, important, fins el 9N14. I saps, si per un cas el govern del reino de españa diu no, tornarem a omplir els carrers, però aquesta vegada amb el vot a la mà, i ens plantarem davant el col.legi electoral assignat, davant la porta tancada. I quina fotografia per a tot el món !!!!! Gent que vol votar, un SI/SI o un NO, i el govern li tanca les portes ……

Constato ….. A la premsa del món, el desplegament de la notícia de la V Baixa en primera pàgina, cròniques, comentaris, fotografíes, videos. A la premsa del reino de españa, sí, la notícia no tenen més remei que publicar-la, però …..  la trobada dels  dos, tres, quatre mil unionistes de la societat civil catalana, té més repercussió !! Per que serà ??

Demà dilluns, es lliuren les signatures de la campanya Signa Un Vot al Parlament de Catalunya. Hi aniré. Hi hauran parlaments i després un petit piscolabis per a tots els apoderats que vam començar a treballar-hi ara fa un any.

El camí continúa i res, queden pocs centímetres per arribar al cim. El poble ha tornat a parlar, ha baixat al carrer, senyors polítics no ens falleu.

Volem continuar éssent un poble content, somrient i volem viure aquest procés per aconseguir la independència del nostre país i viure en llibertat, amb una justícia social que ara no tenim, volem decidir nosaltres, volem un nou país. Volem marxar del reino de españa.

Sí, Vicent Andrés Estellés, les teves paraules les tenim molt presents i la veu de l’Ovidi ressona i ressona.

No et limites a contemplar

aquestes hores que ara venen

baixa al carrer i participa.

No podrán res davant d’un poble

unit, alegre i combatiu.

Fotografíes: Equip Audiovisual de l’ANC. RG. Automàtic càmera blocaires.

Queden poques hores. Tothom continúa treballant perque demà sigui la festa en la que tots hi volem participar, i a la vegada reivindicar que volem votar, i votarem el 9N14. La lluita pacífica continúa i aquesta Diada serà la última en que ens manifestarem per aquest objectiu. I demà tornarem a sortir al carrer, per dignitat, per retre homenatge a totes aquelles persones que al llarg dels anys han estat al davant en aquesta lluita per les nostres llibertats, i demà no hi seran. Va per a totes elles i ells.

Montserrat, Maria Mercè, Lola, Martina, Maria, Sílvia, Xesca, Josep, Narcís, Ovidi, Joan, Lluis Maria, Salvador, Màrius, Manuel, Antonio, Vicens, Ramón, Santi i molts més que tothom recordarà.

Ens veiem demà a la V Baixa.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is over.

Fotografia: Dibuix del nostre amic blocaire d’aquesta casa Joan Grau.

Ens queden els seus llibres, les seves poesies, el seu record. Les poesies les puc llegir un dia i un altre, i un dia més. Al cor de les paraules és sempre a la meva tauleta de nit. De fet no vaig conèixer el món de la poesia de Montserrat Abelló fins no fa gaires anys. Una blocaire amiga em va recomanar el llibre i em va parlar d’ella. Qui si no una altra poeta, escriptora, dona, na Maria Victòria Secall, aquest pèndol de les petites oscil.lacions.

Gràcies Montserrat per fer-nos veure el mon de la paraula de dona. Descansa en pau.

Parlen les dones,

la seva poesia

tendra i forta.

Ben pocs s’aturen

a escoltar aquestes veus,

que, trasbalsades,

un nou llenguatge diuen

nascut al fons dels segles.

– Montserrat Abelló ( 1918 – 2014 ) – Compàs d’espera

I no, no fallarem, i farem la V Baixa més sorprenent, magnífica que mai s’hagi fet al món. Les inscripcions van augmentant dia a dia. Jo mateixa a la paradeta he recollit més de cent en només un parell de díes. La gent, el poble, és conscient que l’11S14 ens portarà directament al 9N14. Els del reino de españa no ho entenen i fan volar coloms i ells continúen com sempre …… nosotros no negociamos, ni dialogamos, somos el poder y no hemos de mostrar ningún signo de debilidad ni de cobardía.

Ho porten dins el seu ADN i no ho poden entendre. Molts anys, molts, arrosegant velles i malèvoles estructures d’estat que una gran majoria volem eliminar i fer-ne de noves, d’un país lliure, democràtic, viu, alegre i que vol ser feliç. La República de Catalunya és tot just a menys de tres mesos.

Tots omplirem els carrers de Barcelona, inscrits o no, amb samarreta vermella, groga o de qualsevol color. El nostre crit serà in-inde-independència i el 9N14 votarem.

M’ha agradat aquest video dels catalans de Xile que han fet una V baixa magnífica, i ens diuen molt clarament …… ara nos ens falleu !!