Elogi del “funcionario”
Han vingut avui els del cadastre de Lleida amb els seus portàtils per atendre les al.legacions i queixes dels ciutadans d’aquesta part del territori. Gent amable i educada, amb un castellà impecable. Veient-los un més o menys es fa la idea del perfil del votant de Ciudadanos. Avui però no vaig a criticar-los sinó a elogiar-los, potser perquè per primera vegada m’he sentit ben atès per una administració en fer una al.legació.
Als catalans ens costa creure en termes d’Estat, potser perquè ja fa massa temps que no en som. Ens costa entendre aquest tipus de fidelitats, i preferim o bé fer carrera individual, o bé ajuntar-nos amb els nostres, amb aquells que compartim afinitats. Per això no volem ser jutges, ni funcionaris del cadastre, ni militars …. però en canvi volem un Estat, com si aquest pogués sostenir-se només a base de l’aire del cel, i no pas per disposar d’un cos suficient de persones disponibles per anar a viure a qualsevol part del territori, a fer feines grises i monòtones i a vetllar únicament pels interessos d’una Administració pública, que sempre que podem ens carreguem. I sinó mirem el cas dels mossos. És potser la part que més ens fa semblants a un Estat, i ja son al nostre punt de mira.
Suposo que la nostra cultura funcionarial haurà de ser diferent a la que fa dècades que funciona a Madrid, però algun tipus de cultura caldrà crear, si s’aspira al màxim autogovern.