Estic cansat d'escriure i plego. Han estat set profitosos anys i mig de bloc, set anys de pensaments, reflexions, anàlisis i passejades que es clouen av'ui i que ja no es reprendran.
Em fa pena deixar d'escriure, però cal saber plegar quan toca i crec que ha arribat l'hora d'acomiadar-me dels meus fidels i escadussers lectors. Suposo que vindran d'altres reptes. El què és segur és que serà ben lluny d'Internet. La web ja m'avorreix i trobo que ha deixat de tenir utilitat pràctica.
En resum: Gràcies per llegir-me i, si ens veiem pel carrer, dona'm ànims per als propers projectes que, si recupero forces, em pugui plantejar.
Adormit i adolorit, arribo a la feina, i m'assec en una taula que no ha canviat de fesomia. Engego l'ordinador i m'asalten, altius i impertinents, el nom i la paraula de pas. Hi poso la que el meu cap és capaç de recordar, però la cosa no es difumina i em quedo amb un pam de nas.
Enrocat encara en escatir el rerefons del concepte de democràcia líquida preconitzada per la gent del Partido de Internet, topo amb les vigílies del setè aniversari del Cau de l'Ós Bru de Taradell. Sí, sí, la dèria d’escriure un bloc a MésVilaweb va néixer un 14 de juliol del 2004. O sia que, demà, farem set anys a Can Partal i Maresme. I això, a Internet, és tota una vida.
“Sap que repetint-les no n’hi ha prou; que les idees s’evaporen com l’alcohol. Un instant i es dilueixen. Que si no se les atrapa al vol, fugen cap a un altre escriptor més empíric i experimentat. (...) Que per retenir-les cal lligar-les, com es lliguen les llonganisses. I que no hi ha manera millor de lligar les idees que les paraules. La idea, un cop escrita, ja és eterna.”Rosa Maria Colom (2009) La mort de l’escriptor
S’havia acabat. No hi havia manera. L’escriptor que més escrivia, s’havia quedat sense paraules. El paper, des d’aquell darrer mot escrit tot just feia uns segons, restava net com una patena. El blanc li cremava els ulls, però, què hi podia fer? Què hi podia fer, si se li havien acabat les lletres?
Avui és dia d'aniversari, d'aniversari d'aquest bloc. De fet, i
deixeu-me que m'en vanti un xic, no sóc pas nou en aixó de la web. I és
que, car sóc home, penso, discrepo, critico, investigo i dubto.
Sigues benvingut (o benvinguda) al Cau . Recorda, però, que aquest és un espai mediatitzat per la tecnologia en el qual es permet l'accés a l'esperit de l'home (i la dona) i no a llur artificialisme. Recupera, doncs, la infantesa i deixa a banda el bagatge de la tècnica que t'ha fet adult. Recupera la capacitat de sorprendre't de tot i mira el món amb ulls d'infant.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
