Més patrimoni

La llista de la UNESCO del patrimoni (ferroviari) de la Humanitat que vaig publicar fa dues setmanes estava incomplet. Per casualitat, m’ha arribat la informació de que el 2002 es va inscriure en aquesta llista de monuments i paratges a protegir l’Avinguda Andrassy de Budapest i el denominat Metro del Mil·lenari que la recorre per sota.

Conegut popularment com földalatti (“subterrani” en hongarès), actualment és la línia 1 del metropolità d’aquella capital centreeuropea, però algunes característiques la fan molt diferent de la resta, especialment el seu aspecte com de tren de joguina, tant dels combois com de les estacions, tot i que l’amplada de la via és la convencional.

Foldalatti 1

Ostenta el títol de degà dels metros continentals europeus (i segon després de Londres), ja que començà a funcionar el 3 de maig de 1896, justament quan feia mil anys del naixement del regne hongarès. D’aquí la seva denominació. Per cert que qui hi va fer un viatge inaugural pocs dies després fou l’emperador Francesc Josep, en tant que rei d’Hongria. El sobirà donà el seu permís perquè aquell trenet fos batejat amb el seu nom. Una placa recorda el fet, exposada al Museu del Metro de Budapest on també es pot contemplar el vagó reial, el núm. 20, entre moltes altres curiositats i motius d’interès. Per exemple, la maqueta del preciós quiosc modernista d’accés a l’estació Deak Tér, desaparegut molt abans de la declaració de la UNESCO. Llàstima.

[Imatges: www.urbanrail.net, www.old-ikarus.hu]

El nostre patrimoni de la humanitat

El frustrat cop d’estat a Turquia d’aquesta nit passada ha tingut algunes conseqüències no previstes, i una d’elles ha estat la suspensió de la 40a sessió de la comissió del Patrimoni Mundial de la UNESCO que des del dia 10 s’estava celebrant a Istanbul. Com se sap, aquesta comissió incorpora a una llista edificis, conjunts arquitectònics, paisatges, etc. que pel seu valor cultural o natural mereixen una especial protecció.

De la llarga llista, més de 1.000 llocs protegits, n’apareixen com a mínim quatre (potser n’hi ha més) relacionats directament amb el ferrocarril. Sí, el ferrocarril també és patrimoni de la humanitat en tant que creació humana que pot ser portador de valors històrics, culturals i estètics. Són, per ordre cronològic, els següents.

El 1998 es va inscriure a la llista una línia austríaca de ferrocarril entre Gloggnitz (Baixa Àustria) i Semmering (Estíria). Construïda entre 1848 i 1854, tot just al mateix temps que el nostre Barcelona-Mataró, discorre durant 41 quilòmetres per un espectacular paisatge muntanyós i els seus túnels i viaductes constitueixen tota una proesa d’enginyeria.

Semmering

En tres sessions diferents, la UNESCO va declarar Patrimoni mundial altres tants ferrocarrils de muntanya de l’Índia. Són el de Darjeeling (1999), de només 610 mm d’amplada i que puja fins a Ghum, l’estació més alta de l’Índia; el de les muntanyes Nilgiri (2005), a l’estat de Tamil Nadu, cremallera antigament de vapor i ara de tracció dièsel; i el de Kalka-Shilma, també de via estreta i que com els anteriors és un entranyable mitjà de transport que circula per paisatges de gran interès.

DarjeelingSense deixar aquell subcontinent, el 2004 una altra infraestructura ferroviària va merèixer l’alta distinció de la UNESCO, l’estació central de Mumbai (o Bombai), de nom actual Chhatrapati Shivaji i durant l’època colonial Victoria. Victorià és, precisament, el seu estil arquitectònic neogòtic, inspirat tant en monuments italians com en palaus indis. Mostra de fusió entre cultures o poti-poti estilístic, depèn de com es miri.

Victoria 1Finalment el 2008 van ser inscrits dos ferrocarrils de la Rètia italo-suïssa: la línia del riu Albula, de 67 quilòmetres, i la del riu Bernina, de 61 quilòmetres. Són una construcció de principis del segle XX. Com el seu parent Gloggnitz-Semmerling, és una espectacular obra d’enginyeria que en el seu moment va contribuir decisivament a posar fi a l’aïllament de moltes poblacions dels Alps centrals.

Rètia 1La llista podria ser, hauria de ser, més llarga. De moment hi ha un candidat a formar-ne part en un futur més o menys llunyà i no és altre que el nostre tren groc de la Cerdanya. S’aconseguirà? La seva inclusió a la llista de la UNESCO seria un important revulsiu per mantenir una infraestructura que no passa pel seu millor moment econòmic. Caldrà buscar els padrins adequats…

[Imatges: www.trenscat.cat, www.interrail.eu, twistedsifter.com i Viquipèdia]