Violència que no s’atura
Publicat el 17 de setembre de 2008 per rginer
Aquests últims díes hem llegit notícies colpidores, que fan mal, tristes. Un fill mata al seu pare quan maltractava la mare, encara que no està del tot clar. Un home ha mort a ganivetades, presumptament en mans de la dona. Ahir ens vam assebentar la mort de la filla de sis anys i posterior suicidi del pare en llençar-se al buit desde el Santuari del Far. Aquest matí he escoltat que el mòbil de l’home hi havíen missatges de la seva dona pregant que no fes mal a la filla.
Aquest matí he llegit la notícia d’una altra dona assasinada a L’Hospitalet de Llobregat per el seu ex marit, a casa seva, davant el fill menor d’edat que també ha estat apunyalat greument. El noi està greu, la mare ha mort. El presumpte autor del crim ha estat detingut hores després.
Ja sé que sempre han existit morts violentes, de gènere, domèstiques, crims execrables, però mai els acabaré d’entendre, mai podré deixar de pensar en aquestes morts violentes. No ho sé. La societat ajuda prou ?
El meu sincer dol i tristor amb aquestes violetes per aquestes noves morts.
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
Qui té la força i el permís tàcit per matar l’utilitza. Sempre troba una excusa per fer-ho, per calmar la frustració pròpia amb el sacrifici de víctimes. Som una societat amb necessitats peremtòries i i fantasies prepotents. M’uneixo el teu dol, humil, com les violetes.