Un nou acte de violència
Publicat el 1 d'octubre de 2008 per rginer
Aquesta tarda, al Maresme, l’home s’ha presentat als mossos d’esquadra inculpant-se de la mort de la seva dona. Ha declarat que la va escanyar amb una corda. Quan la policia ha anat al lloc dels fets, han trobat la dona amb la corda al coll, pero miraculosament encara era viva.
No ha estat una assasinat tal i com va confessar el seu marit. La violència masclista ha tornat a actuar, pero avui ens hem d’alegrar, perque malgrat aquesta era la seva intenció, la dona viu.
Moltes flors de color blanc i vives.
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
Malgrat l’ensurt. Vaig llegir al bloc de l’Ernest Benach que l’educació és el millor antídot contra la violència, però no es referia a la violència de gènere sinó als fets de les bengales al camp de futbol…fet lamentable, però no hi va haver conseqüència de mort afortunadament. Començaré a creure-me’ls als senyors polítics quan s’indignin tant o més per la violència aquesta, nefasta i esfereïdora, que ens avergonyeix a tots i a totes i quan no mirin cap a una altra banda o ens titllin de desmesurades pel nostre dol. La veritat vaig anar a visitar-lo pensant que estaria devora nostre i deia algú per fi les mateixes coses que defensem: l’educació és el millor antídot contra la violència. Ni més ni manco. Que em disculpi el senyor Benach que té tot el dret de dir el que trobi, però jo li demanaria més…ves…
Si després ella s’ha salvada pel que sigui (algú passa per allà i la despenja, baixa el seu àngel de la guarda i trenca el nus escorredor amb el glavi) la intervenció d’ell fou tan criminal com si el resultat hagués estat la mort. Elll a comissaria declara que l’ha morta, no que la volia matar. Als Estats Units d’Amèrica vegades ha passat que després de la descàrrega de no sé quants milers de volts que marca la llei, per procedir a una execució en la cadira elèctrica, el condemnat és viu. I què fan: no li apliquen deu-mil volts més a veure si aquesta vegada… El que fan és obrir-li la porta del carrer i desitjar-li bona sort perquè la sentència ja ha estat executada. És lliure.