Terratrèmol a Birmània – Actualització
Sí, ara es comenta, s’informa d’aquest terratrèmol, però els díes 13 i 14 de març 2011 van patir al Mar d’Andaman (sud del país) un cicló i unes tempestes tropicals inportantíssimes, tant, que continúen desapareguts 3,300 pescadors i 3,700 van poder ser rescatats !!
Una petita història: Tun Lwin era el responsable de le prevenció de fenòmens i desastres naturals quan va preveure el terrible cicló Nargis el mes de maig de 2008.
El van titllar de fantasiós, irresponsable i voler atemorir a la gent.
Conclusió: Destitució immediata. Cicló Nargis, 140.000 morts, 2.000.000 de persones sense sostre.
Ara Tun Lwin té un bloc i informa que l’any 1997 la Junta Militar tenia sobre la taula la sol.licitud per comprar un radar i poder preveure tsunamis, ciclons, tempestes.
Ni cas. Després del cicló Nargis, la Junta Militar, es va gastar 2 milions de USD per comprar un petit radar, però com diuen els birmans, les granotes informen millor de quan arriben aquests fenòmens tan habituals que aquest petit radar.
Els birmans poden tenir molta fe en Deu, el Karma,el calendari Maia o Nostradamus, però avui, hem de confiar en les dones i homes del temps per preveure quan arribarà un cicló, un tsunami, i poder salvar vides. Però la Junta Militar no pensa de la mateixa manera.
Avui un terratrèmol, més o menys s’ha informat al món; no fa pas gaire uns vents huracanats i ningú en sap res; sí, aquests 3,300 pescadors encara desapareguts.
Patètic, injust, cruel. El meu apunt de per què Líbia i no Birmània, continúa …. no he acabat encara.
—————
Estic treballant en un apunt, reflexions, del per què sí Líbia, i no Birmània, quan m’arriben les notícies del fort terratrèmol, 6.9 escala de Richter al nordest del país, prop de la frontera amb Tailàndia i Laos, l’anomenat ‘triangle d’or’, un dels centres mundial de tràfic de drogues i cultiu d’opi.
Mae Sai és la ciutat més propera a l’epicentre, ja dins territori tailandès. Les últimes notícies ens diuen que s’han comptabilitzat més de 70 morts, però sense especificar on.
Aquesta regió de l’estat de Shan és de difícil accés, no hi ha gaire població, molts comerciants, i en certa manera terreny ‘prohibit’ per els visitants i la Junta Militar censura qualsevol informació. Sabrem més coses quan aquests agoserats birmans passin la frontera il.legalment amb videos o fotografíes i històries reals de la gent que ha patit aquest terratrèmol i es publiquin als diaris editats fora de les fronteres.
S’ha sentit aquesta ‘terra trema’ fins i tot a Hà Nôi. Em preocupen els infants que viuen en camps de refugiats en aquesta part de la frontera, gràcies a petites ONG.
Els amics i coneguts només han patit l’ensurt, perque després del què ha passat al Japó, tota aquesta zona del sudest asiàtic pensen i creuen que els pot passar el mateix, però és clar la diferència de mitjans, llibertat, i poder d’una Junta Militar que tot ho domina, dificilment trobaríen l’ajut de la gent, ni de ningú.
Birmània/Myanmar tornarà a sortir, tímidament, als diaris del món. Sí, aquest país existeix, encara que sembli invisible.
Fotografia: Dones pescant. Amarapura, Mandalay. U Bein bridge.
Encara hi han 2,200 presoners polítics a les presons de Birmània.