Sudan del Sud
Avui 9 de juliol, comença a viure en llibertat aquesta nova nació independent, la número 54 del continent africà i la número 193 a les Nacions Unides.
Després de molts anys de violències i guerres i 1.5 milió de morts, ara el repte és gran, però en llibertat, i ells tindràn el dret a decidir.
Molts països i molta gent no entén que un poble vulgui ser independent i amb la seva ironía de sempre, llegeixo un article a la BBC, molt ‘colonitzador’ (l’1 de gener de 1956 Sudan va aconseguir la independència d’Anglaterra), molt britànic, en el que es pregunten:
Què és el més necessari per començar a ser una nació independent ?
Un himne nacional (quina lletra? quina música), una moneda (escollir si s’imprimeix motius de natura o herois), un equip de futbol (participar en els Jocs Olímpics a Londres 2012), un segell de correus (novament pensar si hi ha d’haver imatges d’herois o no), un seient a les Nacions Unides (hi ha un problema, és plè, no hi ha espai….), el domini a internet South Sudan ( el .ss recorda als nazis), construïr la capital, Juba, que ningú coneix.
És el que deia en Gandhi; primer ens ignoren, després somriuen, a continuació es posen nerviosos i finalment arribem a ser independents.
I quan ja han assolit la independència, aleshores comencen les sàtires i aquest humor britànic que de vegades fa mal.
Endavant Sudan del Sud. Molta sort, felicitat i benaurances en aquest futur que ja és vostre.
He trobat aquestas fotografia de la nova bandera d’aquest país rodejada d’espelmes enceses. M’agrada.