Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Sopar en una nit d’agost

Publicat el 2 d'agost de 2010 per rginer

Ahir el sopar va ser tot un esdevinent. Una nit d’agost, tranquil.la, silenciosa.  A casa puc dir que el silenci m’envolta, i visc a Barcelona ! Ens vam trobar a davant la Casa Vicens. U. i A. eren allà. Ell amb el seu vestit de monjo i tot just arribat avui fa una setmana de Birmània ! Res millor que entrar al meu barri amb Gaudí, oi?

A casa no em podia creure que era al menjador, mirant i mirant; comentant, parlant, ensenyant-li llibres que en el seu país no pot comprar ni llegir, estàn prohibits; escoltar música, en Bono d’U2, també prohibit al seu país. Però com ell manifesta; sempre poden tirar mà del mercat negre …… 

A.i jo ens miràven …. vols dir que és veritat que és aquí ?? Mentre ells cerquen la manera de conectar-se a internet, jo vaig preparant el sopar. No vaig fer gaire coses; li vaig dir que d’arròs ja en menja molt a casa seva, així que aquí ha de tastar el que nosaltres mengem i no vaig fer res especial. Restes que tenia a la nevera; verdura amanida com’ensaladilla russa’, amb olives i tonyina, esqueixada o empedrat,amb unes fesols que encara tenia en un saquet de Santa Pau, unes croquetes de pernil, pa amb tomàquet, una mica de pernil, sobrassada de Menorca i un paté de la Val d’Aran.
Tot sopant ens diu que un dia d’aquesta setmana és el seu aniversari….. mmmm … alguna cosa hem de fer, malgrat ells no ho celebren. Intenta menjar amb forquilla i ganivet, i li he de dir, que no, que les croquetes agafades amb els dits són millors de menjar, o el pernil. Prova un got de ví… no crec que mai hagi begut  ví … no, no li agrada gaire, però deixa el got buit i torna a la Coca Cola.

Parlem de música, de la possibilitat de fer un viatge al nord d’Europa per anar a un concert de Bono i el seu grup U2. Però hauríem de viatjar en cotxe; l’avió no és segur. Passaport, visat, etc. Els ulls se l’il.luminen … però serà cert ? Com els hi explicaré als companys del monestir ? Es pregunta en U.
Na A. em comenta que en un dels missatges rebuts des de Birmània, els companys, li diuen que després de tot el que hagi vist i viscut, no voldrà tornar, però no, ell vol tornar, té una tasca a fer, i és responsable. Una escola és allà, i uns nens i nenes reben una educació per poder continuar éssent poble i nosaltres des d’aquí els ajudarem tant com podem.
Pel matí ha passejat per la Rambla i ja ha dit que vol tornar. Ell i l’A. han dinat a casa d’uns altres amics, els han fet ‘mohinga’ un plat típic i imprescindible quan ets a Birmània, i després han anat caminant carrer Gran amunt.
Aquí és lliure, i ho sap, ho respira, ho sent.

Ja et parla en català, algunes paraules, però espontàniament: Com et dius ? Bona tarda, gràcies, molt bé, bon dia, estic content ……….
Quan marxi de ben segur que podrà ja seguir una conversa.

Per parlar d’altres temes, ‘seriosos’, ho deixarem per un altre dia; ahir vespre era una nit d’estiu plàcida, tranquil.la i la conversa va transcórrer amb una fluidesa d’això, d’una nit d’estiu.
No penjo cap fotografia feta a casa; són arxivades al meu Mac,  sobretot una que és preciosa, llegint un llibre prohibit al seu país, i la meva estelada del balcó al darrera d’ell …… llibertat és la paraula !
La fotografia la vaig fer durant el meu viatge a Birmània l’any passat en un temple important, de pelegrinatge; el dormir o somiar d’aquest xicot monjo, un dels milers que et trobes. Estarà somiant ? meditant? O senzillament dormint ? 

L’A. i en U. marxen; han de tornar a casa i encara els hi queda una hora de camí. Ja m’ha dit que aprendrà a baixar a Barcelona en autobús tot sol.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.