Matí de Sant Joan
Actualització ……
El silenci ara és absolut. Els carrers plens de les restes de petards i coets i piules.
La nit, sorollosa. Els coets pujant amunt i amunt i esclatant en milers de colorets. Els xiquets al carrer llençant tot tipus de ‘piules’. Les finestres i balcons oberts on es podíen veure famílies, grups d’amics sopant.
El Monty, malgrat la pastilleta, al meu darrere tota la nit i cercant el raconet de casa per estar lluny del soroll.
El sopar a casa va ser excel.lent (musclos, calamar, cues de llagostins, amanida de rúcula amb parmesà tallat a encenalls i mandarina, síndria), sense luxes. La coca boníssima i el cava fantàstic.
El meu amic Joao des de Porto m’ha enviat una felicitació penjant el convit per anar a les festes de Sant Joan d’aquella Ciutat a la vora del riu Douro i una fotografia de manjerico (aufàbrega) la planta per regalar als amics i persones estimades la nit de Sant Joan. Les tradicions de Sao Joao No Porto són curioses i mereixen un altre post.
A mí m’agrada Porto. Les meves estades han estat sempre agradables i m’hi sento bé. A més he de confessar que beure una copa de porto vora el riu mirant la Ciutat vella és una delícia !
Tots recordem revetlles ‘sonades’, i no s’obliden. Si fem un repàs, podríem fer un ‘diari’ d’històries llarg, molt llarg.
Jo recordo una que vaig viure a Màlaga. Estudiant per un exàmen d’Història de l’Art d’un primer curs de l’antiga ‘Filosofia i Lletres’. La meva mare, sofertes com sempre, em va enviar amb Iberia, dues coques, una de fruita i una de llardons. Jo vaig cercar cava, i va ser una mica difícil, perque només trobava ‘sidra’, però finalment el vaig aconseguir. Els companys no es podíen creure que la coca era …. coca de pastisseria, i com no teníen el costum de beure cava, estudiar, estudiar aquella nit …. ben poquet.
En un Mini matrícula MA 97811 hi vam encabir 10 persones !
Tots vam aconseguir un ‘aprovat’ ….
La fotografia d’aquest mateix matí … tot ja ha esclatat … ara arriba el descans.
Bon Sant Joan , Roser…. Amb el teu escrit he recordat els matins tranquils després de les revetlles. Les meves primers, als carrers amb fogueres…d´adolescent i joveneta preferia la tranquil.litat de la muntanya…en els darrers anys a Catalunya sempre les he passat amb els millors amics en terrats i patis a ciutat. Ahir hi vaig pensar força.
me’n he tornat cap al llit! ara ja estic millor.
He vist la teva actualització…. sopar especificat a no ser que l’espessor d’abans m’ho hagi fet passar per alt.
Els gossos de ma germana tot i la pastilleta van fer igual que el Monty, cercant un raconet.
Això del mini amb vuit persones al darrere i només dues al davant!… ja m’explicaràs com us ho veu fer! llàstima de no tenir una foto Roser… seria per emmarcar-la!