Matí de diumenge – Entre l’Alguer, una llei i una escriptora.
Publicat el 31 d'agost de 2008 per rginer
Tot just abans de marxar de casa, llegint ‘Presència’ suplement d’El Punt, tres informacions força, o millor dit, molt interessants.
Claudio Gabriel Sanna, cantant alguerès, en el seu disc ‘ Terrer Meu’, inclou una cançó : Santa mare llengua. Santa Ryanair.
‘I era santa, santa, santa,/santa mare llengua/…/Santa, santa Ryanair/salva l’alguerès, salva l’alguerès’ ……
Evidentment Ryanair no ha establert els vols de Girona a l’Alguer altruistament per salvar la llengua, manifesta en Claudio; – ho ha fet amb criteris comercials. Però això és el que a mí em val. Sense els vols de baix cost, no li serien viables els constants desplaçaments al Principat – . Els vols a l’Alguer desde Girona de la Ryanair, sense fer soroll, són i seràn un lligam importantíssim per començar a vendre coses en alguerès. Ell ho fa amb les seves cançons.
No m’ha estat possible inserir el link coprresponent. Però paga la pena escoltar la cançó.
En aquest mateix suplement podeu llegir: ‘La LEC a debat’ entre el Conseller Ernest Maragall i el pedagog Ricard Aymerich. De lluny, la conversa més interessant en aquest tema tan important com és l’Educació.
Finalment en la mort de Maria Dolors Orriols, en Xevi Planas ens deixa un article molt emotiu d’aquesta escriptora que ha hagut d’esperar quaranta anys a veure publicada alguna de les seves obres que documenten la postguerra d’una manera esfereïdora, i que acaba de morir als noranta-quatre anys.
Va manifestar na Maria Dolors Orriols: ‘ Si he de creure el que afirmava Proust, que la felicitat és absència de neguit, puc assegurar que jo he conegut ben poca felicitat. Malgrat això, afirmo que sóc una dona feliç. Comprenc que aquestes contradiccions són difícils d’entendre. Però qui és capaç d’entendre la vida íntima dels altres ? Tots intentem protegir-nos i superar una situació darrera l’altra’.
…. i el matí continúa entre una xafogor i un cel gris de color de plom que et cau a sobre.
La fotografia no és actual; la vaig fer un matí a Austràlia, a Cairns. Era al balcó de l’hotel i no llegia ‘Presència’, però era diumenge. Recordar un altre continent, uns altres colors, tot a l’inrevés de casa nostra.
Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari
He descobert, Claudio gabriel Sanna, gracies al teu post, m’agradat molt.
Tothom actua segons els seus interessos, però mira, quan jo hi vaig anar a l’Alguer, costava temps i tenies que fer varies combinacions per arribar.
Quan “Ryanair” va posar vols directes, lo primer que vaig pensar va ser lo fàcil que seria ara puguen-se visitar i conei-xens una mica més, ja que per qüestió de idioma no hi hauria problema.
Aquì a la comarca (Osona), també tenim el “Nou 9” que porta “Presència”, però noia aquests cap de setmana no he comprat ni un ni altre. Preguntaré al quiosc si els si queda algun.
Gracies. Roser.