Japó: Tsunami, terratrèmol, perill nuclear
Sí, el desastre s’esta produïnt, i la fusió és un fet i l’alarma nuclear ja s’ha posat en marxa. El vent tampoc ajuda i suposen que les partícules arribaràn a Tokyo.
Ara tothom a córrer i a canviar d’estratègia. Sempre hem pensat en el perill de les nuclears, però també sempre se’ns deia que Japó un país tan avançat en tots els aspectes, i situat en una zona de la terra on els terratrèmols sovintegen, era la ‘gran prova’ de la seguretat de les nuclears. Doncs, no. La mare natura pot més i cal respectar-la.
Desforestació a l’Amazonas, hidroelèctriques amb grans pantans al riu Mekong a la Xina, cercar petroli on sigui, construccions il.legals a la llera dels torrents i en muntanyes, construccions sense cap mena de seguretat en països on pateixen terratrèmols, carreteres, ciment, indústries, fum, contaminació, escalfament del planeta. Tot per viure en un benestar i amb molt de comfort i frivolitats. Tots no, és clar, els països pobres, però amb recursos naturals per obtenir aquest benestar, continúen passant gana, pateixen guerres, violències.
En l’últim documental ‘Dr Moisès Broggi ciènciaètica’ de TV3, el Doctor Broggi (103 anys) ens explica que la primera vegada que va veure la mar, als Banys de Sant Miquel a la Barceloneta, es va quedar enlluernat. En anar a dormir va somiar com unes dones recollíen l’aigua de la mar en grans poals fins deixar-la totalment seca, sense vida. Es va despertar i es va esverar. Aquesta visió sempre la té present, per lluitar contra el perill nuclear que envolta el planeta Terra.
Però … no val ser pessimiste i per això he decidit penjar aquesta flor d’albercoquer i l’ocell, fotografía magnífica feta per un fotògraf amateur japonès. Esperança de vida, sempre; rectificar, sí; conduïr les coses al seu lloc natural també; mantenir el benestar de la gent preservant el que la Terra ens dona; imprescindible.
Estimar i preservar la natura; per damunt de tot.
El poble japonès ho està passant malament, molt malament. Les imatges són aterradores. Després de l’any 1945, el perill nuclear, torna a aquest país. Ells, tan aficionats a la fotografía i als videos domèstics, ens ensenyen una i una altra vegada imatges, i més imatges. El so, els crits de desesperació de la gent, són colpidors.
Terratrèmol, tsunami, fusió nuclear i accident de les centrals. Un càstig massa gran.
Podrem treure’n lliçons i canviar les nostres actituds ??