Ja en són 37.
Publicat el 13 de juliol de 2008 per rginer
Els matins de diumenge solen ser tranquils i plàcids. Avui no ha estat així; he llegit en una edició digital la notícia de l’ assasinat d’una noia de 20 anys, estudiant d’infermeria a Pamplona, en mans d’un metge resident de psiquiatria del mateix hospital. El fet va passar el mateix dia de San Fermin. Fins avui no s’ha publicat la notícia. Les declaracions del metge resident han estat esgarrifoses.
Una setmana tràgica, cruel, plena de dolor.
El meu sincer dol i denúncia a la vegada, per aquesta nova mort d’una noia jove que mirava el futur amb optimisme.
Una petita flor, blanca, que tot just s’obre a la vida al marge d’un camí dels Pirineus.
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
Nosaltres insistim
en equilibrar la balança
del cantó nostre
tú amb flors
nosaltres
(insistim)
amb cors
i
somriures:
http://picasaweb.google.com/canfufluns/CANFUFLUNSARREPLEGATSHEARTSCLUBBAND?authkey=VCmbjrTuCU0
SOM COM SOM
(SOM RIURES)
De vegades és la calor, altres la lluna plena, les festes, la nocturnitat, l’ocasió… tantes circumstàncies de risc… Sempre hi és present, però, l’asimetria de poder, la paranoia del poder absolut, la incapacitat d’acceptar un no, una frustració. No se’n salva cap grup social… és una altra cosa.
Devia ser el seu cap, un superior. Ja tenim el masclisme en safata, no? M’agradaria llegir aquestes declaracions, per esgarrifoses que siguin. Podries publicar-les?
I del cap de la guàrdia urbana de Barcelona què me’n dius?
En bones mans estava el pandero, ho torn a repetir.
Devers les 7 del dematí he omplit els tassonets de gelat d’ametla, en haver tret el capítol de Baba els faré una foto.
Els homes, que continuïn als prostíbuls i participin en baralles de xuleria i s’entenguin a hòsties. La majoria, no poden parlar un altre llenguatge, llegeixen poc. Ara, als negocis de la guerra, que són els que més pistrincs rendeixen, els entenen més ells, hi estic d’acord. Així, apleguen doblers per comprar-se coses bones per posar-se contents. Totthom content idò, i especialment contentes i venturoses les que no són a temps de fer amistat amb ells.