Convit virtual
Publicat el 21 de febrer de 2008 per rginer
La musclada als vivers del port de Barcelona ha tingut ressó, i no m’ho esperava.
Som de família que els agrada més el peix que la carn i a casa no hi falta mai; desde lluernes, raons, dèntols, cap roig, molleres, servioles, llucet, pelaies, corvall, congre, rogers, bruixes, mabre, escopinyes, tallarines, rajada, pagell, sard, alguna llampuga que s’ha perdut …. i més i més.
Demà cuinaré una sípia amb pèsols i patates, estofada, però també un bon poal de musclos per a tots els blocaires.
És un convit virtual, diferent, però imagino el menjador de casa plè com un ou de gent de la blocosfera, menjant els musclos que podeu veure en aquesta fotografia i cadascú parlant de les seves afeccions, preocupacions, idees, de la vida, en definitiva.
Me’ls van servir a Hobart, Tasmània. Haig de confessar que són tant bons o més que els dels vivers del port de Barcelona i vaig haver de discutir molt amb el restaurant perque els cuinéssin al vapor, sense salses, perque són molt i molt gustosos.
Si us els acabeu, no hi problema, tornaré a penjar la fotografía i farem un altre convit virtual. A les costes verges de Tasmània n’hi ha per a tothom.
”””null”””
Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari
Què preferiu: Blanc de Blancs, Vi d’Agulla o cava?
Perfecte, Xesca, jo crec que l’ocasió és de cava.
Jo porte les postres, senyores, vos faré un tiramisú que vos llepareu fins els colzes…
Quina bona pensada, Roser.
Que no ho podriem fer que no fóra virtual? Perquè a mi els musclos virtuals m’agraden, però…
Benvolguda, tal i com et responc directament al meu bloc en l’apunt d’avui (Més sobre DDHH: Timor Oriental, Kivu Nord (RDC) i Sessió del CNUDH), t’agraeixo, com sempre, les aportacions que hi fas. Aprofito també per informar-te que des del Parlament Europeu, precisament, estem impulsant una Declaració Escrita sobre Birmània iniciada pels eurodiputats Martin i Ferreira als quals d’altres hem secundat, en els termes següents DECLARACIÓN POR ESCRITO presentada de conformidad con el artículo 116 del Reglamento Declaración por escrito sobre la situación en Birmania Afectuosament, Raül
Ens apuntem la Marga i jo a participar d’aquesta apetitosa manduca!
Per alusions: el cava el posem nosaltres, lo milloret del nostre celler: unes ampolletes del Gran Cava d’Abbatis (100% Parellada!) que amb tot l’amor del mon el.labora el nostre estimat enoleg Isaac Rabadà de Cellers Triada. Finura, elegància i amor a la terra per arrodonir la saborosísima bondad d’aquests musclos a que ens convides.
Salut i Amor.
Ai, quan has dit d’aquell guisat de sípia m’has fet pensar en mumareta i munparet. Ella hi posava pèsols, i ell els ‘desembarcava’… Els tenia mania. Era molt injust amb els xítxeros, pitxos, o com els vulguis dir (tenen mil noms a Mallorca). Només m’ha mancat connectar amb The Loom i veure la portada d’avui…
Ahir horabaixa quan vaig anar a caminar em vaig aturar a Caprabo i vaig veure que hi havia sardina fresca. Sardina, no això que venen per sardina fa anys. No sé què és. No és alatxa, no és arengada, no és aladroc, no és seitó… No et diré que no sigui bo, però no és sardina.
En vaig demanar un quilo i al final en vaig comprar 1,640 Kg, perquè em travessà el cap el pensament maligne que estaven a punt de tancar i ja no les podrien vendre, i avui dematí, quan els arribés la sardina fresca, la barrejarien amb aquell rascotí…
En sopàrem, enfarinoada i fregida amb oli d’oliva. No era el ‘pescaíto frito’ andalús, perquè ells no el fregeixen, el cremen. Tu deus saber que la cocció del peix és una ciència exacta.
Jo a les 12 sempre prenc una copa de cava. I avui, amb l’excusa que em podria fer mal (no me n’ha fet mai), m’he fregit una grapada de sardina… Mel. Jo m’aixec molt d’hora, haria de dinar sempre a migdia.
Quina llàstima que no poguem travessar la virtualitat, perquè tant el tiramisú, com els vins que recomana l’expert (jo no n’entenc ni un borrall) com les postres que proposa na Victòria, etc., m’han fet ganes de llençar una sabata a la pantalla.
…i la Victòria estava molt guapa, els caves i els vins boníssims i, fa lleig que ho diga jo, però el tiramisù estava molt bo.
Detto ciò, jo propose que ens organitzem amb temps i que aquest dinar el fem de veres, anem totes i tots a la pelu (així la Victòria no ens fa enveja) cadascú prepara o porta alguna cosa i la casa… ses illes estarien a mitjan camí, jo tinc una taula que s’obre i hi cabriem i m’ha semblat que la Roser té ganes de tindre el menjador de casa ple com un ou…
Només cal decidir-nos i organitzar-nos. Jo, si ho fem ací encantada (l’F. fa una pasta feta a casa espectacular) i si és massa complicat vinc on em digueu…
Pensem-hi, pensem-hi, que prompte vindrà primavera.