Poca cosa hem llegit del que ha passat i passa a Birmània. La BBC ja té un corresponsal, vigilat, tot s’ha de dir, a Rangoon i pot escriure tot el que ell veu i recull de les seves converses amb la gent del poble. A Rangoon ja no es veuen incidències causades per el cicló, però és que han estat els propis habitants juntament amb els monjos que han anat netejant els carrers i les destrosses. Explica que en una petita botiga d’un carrer qualsevol de Rangoon és a la venda un DVD fet per un súbdit del país on es pot veure l’ajut que el mateix poble birmà va organitzar per salvar vides, posant en perill la seva vida o el seu empresonament, d’esquenes a la Junta.
Aquesta acció no ha estat reflectida fins ara en cap mitjà, i pot semblar que la gent a Birmània durant tot aquest mes, s’ha quedat a casa, no ha fet res; més lluny de la realitat. Un cap d’un grup format per metges i infermeres, tots birmans, no afiliats a cap organització, explica com van sortir de Rangoon i es van dirigir al Delta de l’ Irrawady de nit, esquivant la vigilància dels soldats de la Junta i van arribar en la foscor de la nit davant la sorpresa dels pocs supervivents, amb cara de por, amb els ulls molt oberts, demanant menjar i aigua i sobretot ajut sanitari per guarir els ferits, i braços i un barco per anar recollint els seus morts.
Una altra imatge que no s’ha vist gaire és com els monjos tarawada, budistes, obrint les portes dels temples per els refugiats i anar fins els pobles per portar arròs i menjar, quan són ells quan surten dels temples amb el bol a la mà, i la gent els dóna el menjar.
Mentres, la televisió birmana, la de la Junta, no n’hi ha cap altra, van ensenyant els militars visitant els campaments i repartint ajut als refugiats. El que no ensenyen, és que immediatament després de gravar les imatges, els refugiats tornen el menjar i l’ajut als militars, i són obligats a tornar als seus pobles, pobles, que ja no existeixen.
Només una precisió, molt important; l’ajut que arriba a Birmània de l’ONU, creu Roja i altres estaments oficials del món, va directament a la Junta i són els militars qui decideixen qui i com la distribueixen.
Mentres en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, els països emergents posin el veto als ajuts i a l’entrada de cooperants, i el que és més greu, seguir donant suport al general genocida, em fa pensar que finalment els birmans utilitzin la violència per defensar-se i poder continuar vivint.
”Utilitzeu la vostra libertat, per promoure i aconseguir la nostra’ és el que diu insistentment Aung San Suu Kyi, defensora afèrrima de la ‘ no violència’.
‘Quan tens una pistola a les mans, sempre hi ha el risc de matar i d’utilitzar la violència, per aconseguir la llibertat. Si no tens cap pistola a les mans, aleshores cal utilitzar tota la potència de la ment, per aconseguir-la’.
El poble birmà continua esperant.
La fotografia de la BBC; un nen amb una petita bosseta de menjar que de ben segur porta a casa seva. Potser serà la ració de tot un dia.
