Chào ông Viêt Nam

El veterà periodista i politic que va ser alliberat l’any passat després de més de 19 anys d’empresonament, Win Tin, va celebrar el seu 80è aniversari el propassat divendres:
‘El meu desig més gran és treballar per desmantellar la dictadura feixista i militar del meu país fins l’últim alè de la meva vida i amb totes les meves forces’.
Win Tin va ser jutjat i empresonat l’any 1989 senzillament per ser col.laborador de Aung San Suu Kyi i defensar la llibertat, la democràcia i els drets humans del seu poble. La sentència va ser: Per desobediència i instigació a les lleis de la Junta Militar.

 
Aung San Suu Kyi ha donat ordres als dirigents del seu partit de tornar a obrir les oficines electorals; que es reuneixin i poder discutir perque la Constitució aprovada ‘per força’ de l’any 2008 és inacceptable per garantir una millor vida per el poble.
Ha declarat al seu advocat que aquestes eleccions i les lleis són un menyspreu contra  la dignitat de la persona i embruten el prestigi del seu país.
Ha demanat a tots els membres de la NLD i els grups ètnics que aixequin la seva veu dins el país en contra aquestes lleis vergonyoses, indignes.
Ha demanat al seu partit NLD que vagi al registre per tornar a presentar-se en aquestes eleccions, i no deixar passar el temps, no sigui que finalment la gent només pugui votar al partit de la Junta Militar. Una notícia d’aquest matí diuen que possiblement es registraràn uns set partits, entre ells el NLD, o la Generació del 88; dels altres que es presenten …. més aviat tiren cap el color del propi govern.

En un llibre que he rebut directament via email de la Dra. Cynthia Maung, a qui vaig visitar en el meu últim viatge, passo la segona pàgina, i puc llegir :

” WE WILL SURELY GET TO OUR DESTINATION IF WE JOIN HANDS. ”
          — Aung San Suu Kyi —

En una altra pàgina, la mateixa Dra. Maung escriu :

LLIÇONS QUE HEM APRÈS:

No importen les situacions més dolentes, sempre podem trobar camins i maneres de millorar-les.

No jutjis abans d’hora; primer intenta entendre i reflexionar el per què.

No pots millorar i guarir la salut de la gent, si abans no els dones les eines per millorar la seva qualitat de vida.

Ensenya i dona una formació a la gent de la teva comunitat, i sempre cal ser al seu costat, abans de demanar ajut extern. 

Allà on vagis o facis, dona la mà. No et tanquis, obre’t a les diferents llengües i cultures.

No escolteu ni doneu veracitat als rumors, sospites o tenir por. Aquestes són les armes poderoses d’un règim dictador i militar.

No defalliu en cap moment, malgrat la situació sigui dolenta, molt dolenta, i perillosa.
– Pots mirar darrera i ells sempre guanyaran o pots mirar endavant, i tú guanyaràs –

Entrar en webs de tot el món, veure videos clandestins, llegir el diari tots els matins, recordar el que vaig veure durant el meu viatge, constatar que de poc serveixen els boicots, o denuncies de les grans organitzacions. Molt trist.
Ahir, vaig poder, per fí, enviar un paquet amb llibres per els infants de l’escola bressol de Mae Sot ( en català, i traduït a l’anglès; enganxines, dibuixar, ‘les tres bessones’ ) i també la promesa que li vaig fer a en S.; una samarreta del Barça amb el seu nom al darrera i una mica de cafè per na E. que és el seu més gran plaer. Petites coses que són al meu abast i ho esperen. 

La fotografía que vaig fer …. treballar per pocs diners i sobreviure.
A l’arxiu podeu veure el contrast; els anuncis insultants que es poden veure arreu a les grans Ciutats.

Avui fa 14 anys i 239 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.