La justícia arriba sempre tard
Publicat el 1 de juliol de 2008 per rginer
El dissabte 28 de juny, Gabriela Toledo de 31 anys, va ser morta a ganivetades per el seu ex-company. Ella havia denunciat la violència de l’home i el maltractament.
Es va celebrar el judici i l’home va ser condemnat, amb sentència ferma, a 7 mesos de presó i al.lunyament. Aquesta sentència es va dictar ara fa més d’un any, i no ha estat executada. El mes de maig el jutjat corresponent va rebre la documentació amb més d’un any de retard, i mentres, l’home seguía lliure i assetjant a na Gabriela constantment. No va servir de res denunciar novament els fets. Hi havia una sentència i era en mans dels jutjats.
La va matar el dissabte dia 28 de juny. Més d’un any patint i passant por; convençuda de que la justícia havia dictat sentència i els seus drets seríen defensats i respectats.
No; estem en un país en que tot marxa lentament quan no és per interessos que poden fer mal als poderosos.
Trist i cruel. No puc fer res més que denunciar-ho, i aquesta vegada he escollit una fotografia d’un arbre, sense fulles, al desert amb l’Uluru al costat, perque un bri d’esperança i claror sempre el veig, com aquest arbre, que ben aviat hi creixeran fulles, encara que sembli que ja no tingui vida.
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
Quantes morts en tan pocs dies, com tu dius: ve l’estiu i s’encen la ira.