Chào ông Viêt Nam

Sí, el 8N15, Birmània/Myanmar es juga la llibertat, la democràcia, el respecte, la dignitat. Un any abans nosaltres, al meu país, el 9N14, vam anar a votar amb llibertat, dignitat, democràcia i el govern democràtic del reino de españa ha donat per resposta la denúncia i la imputació de tres persones responsables de posar les urnes a l’abast del poble.

Vaig escriure l’últim post parlant d’aquest país que estimo tant, el 2 de desembre de 2014 i en el post podeu trobar alguns enllaços d’altres apunts que he escrit al llarg dels últims anys.

La població de Biarmània/Myanmar és de 51.500.000 habitants. Set estats, set divisions territorials i el territori especial de la capital Naypyidaw competiran per unes eleccions generals crucials per el futur del país. 330 ciutats i pobles posaran les urnes, des del nord del país a l’estat de Kachin i les seves muntanyes i valls  fins els deserts àrids de les planes del centre del país fins arribar als boscs tropicals del sudest.

S’han presentat 91 candidatures, però només 6 tenen possibilitats de guanyar i obtenir el màxim d’escons: 1,171 escons entre les cambres alta i baixa, representant les diferents regions i ètnies Però compte, el 25% del total dels escons està reservat per decret constitucional a l’exèrcit i qualsevol llei del Parlament ha de ser aprovada per el 75% de la cambra. El partit amb més possibilitats és la National League for Democracy, liderat per Daw Aung San Suu Kyi. Avui només té 12 escons en aquest Parlament i té la dificultat que, també, per una clàusula de la Constitució de l’any 2008 aprovada sota la dictadura militar, prohibeix Daw Aung San Suu Kyi a optar a la Presidència del país, perque el seu marit, mort l’any 1999, era un ciutadà britànic, i té dos fills també de nacionalitat britànica. Cap candidat pot ser president del país si està casat amb un estranger o té fills amb un passaport diferent del birmà.

Daw Aung San Suu Kyi ha declarat la setmana passada: Ja he manifestat de manera clara que si la N.L.D. guanya les eleccions i tenim la responsabilitat de formar govern, jo seré la líder d’aquest govern sigui o no sigui Presidenta del país.

La última hora llegeixo: Les eleccions generals del 8N15 es podríen ajornar !

Birmània/Myanmar és un país difícil, i segons la meva opinió personal, un país polìticament parlant molt desgraciat. Des de les èpoques colonials dels anglesos, passant per la declaració de la independència del país, l’assassinat de la persona que va dur a terme les negociacions per aquesta independència, el General Aung San ( pare d’Aung San Suu Kyi), l’arribada al poder del General Ne Win, el primer dels ditadors militars que han governat aquest país des de fa més de tres dècades, quasi quatre, la guerra civil mai acabada entre el govern de Yangon i les ètnies Kachin i Karen a les fronteres, els problemes ètnics i religiosos entre musulmans i budistes, la pobresa del poble i l’enriquiment vergonyant de la classe polìtica en el poder, la revolta dels monjos, la revolta dels estudiants el 08.08.88, morts, assassinats per l’exèrcit i tantes coses més …..

La Burma’s Union Election Commission en veu del seu president Tin Aye ha manifestat la possibilitat que les eleccions es puguin ajornar. Representants de set dels partits polìtics convidats a una reunió han pogut escoltar de primera mà  el més que probable ajornament. El motiu: El poble pot tenir dificutats per votar arran els desastres naturals soferts en els ultims mesos amb resultats de desplaçaments, morts i inundacions.

Win Thein, membre de la executiva del partit National League for Democracy ha objectat que no pot acceptar aquesta proposta de cap de les maneres. L’antic govern militar va fer anar a les urnes al poble el mes de maig de 2008 per aprovar la Constitució ara vigent, una setmana després del Cicló Nargis que va causar més de 140,000 morts i més de 2 milions de desplaçaments i va deixar el delta de l’Irrawaddy en unes condicions mai viscudes abans. Els desastres de les inundacions de fa poc més d’un mes han causat la mort de 100 persones i el desplaçament de 1.600.000 persones, segons dades de la Coordinadora d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides.

Encara no s’ha près cap decisió.

– Volem formar un govern que respecti al poble, dongui resposta a les seves necessitats i aconsegueixi una Birmània lliure, on es pugui viure amb dignitat.

– L’any 1990 ens vareu votar, i la NLD va guanyar les eleccions amb més del 96% de vots. El govern militar va menysprear el resultat i no ens va donar el poder. Al llarg de tots aquests any ha empresonat la nostra gent, ha torturat, ens ha volgut il.legalitzar. Aquestes eleccions són la segona oportunitat que tenim perque el poble tingui el govern que desitja.

Daw Aung San Suu Kyi fa setmanes que viatja arreu del país fent campanya, i vol convèncer al poble d’anar a votar, amb dificultats, moltes, com els altres candidats de partits democràtics. 91 partits lluitaran a favor de 6000 candidats. El partit del govern, militars disfressats de civils, fan una campanya forta, insistents, amb tots els mitjans que els dona el poder, i utilitzant la millor arma, la por.

El partit de Aung San Suu Kyi necessita dues terceres parts dels escons que es disputen del Parlament per poder formar un govern amb majoria.

La incògnita és saber si els militars acceptaran aquesta vegada els resultats, o no. Es un veritable test per saber si la transició a la democràcia de Birmània/Myanmar ha estat real o tot ha estat una mentida.

El meu seguiment d’aquestes eleccions és diari. Hi passen moltes coses. Continuarà …….