Chào ông Viêt Nam

Una setmana que vaig arribar a Ha Noi, aquest poble-ciutat, ciutat-poble. No ha canviat gaire des de l’ultima vegada que vaig ser-hi, l’any 2009. Uns cotxes mes, tot mes net i polit, pero l’essencia, la vitalitat de la ciutat continua intacta. Mes iPhones, tauletes. Aprofiten les noves tecnologies. Visc al barri vell, en un petit hotelet del tot recomanable, senzill, pero hi ha de tot. En sortir trobes tot tipus de venedors i venedores, botigues, el barri sencer es un gran magatzem. Sembla mentida que puguin subsistir, perque no veus molta gent comprant, pero, oh miracle!, quan m’he sentat a l’esglao de l’hotelet a observar durant una hora, a les botigues del costat han venut bosses grans, catifes de bambu per casa, bosses de plastic. Els compradors no baixen de les motos. El mercadeig es constant. Em diuen que si fan entre 100 o 120 USD$/dia es un volum de negoci gran, si sumem totes les milers de botigues del barri, i a mes amb el mercat central de Dong Xuan a tocar.
Divendres, dissabte i diumenge, fan mercat de nit, i planten les parades al mig dels carrers. La gentada es immensa. Es un veritable acte social. Families senceres i els infants gaudeixen moltissim comprant petites joguines, caramels, enganxines o fins i tot alguna bicicleta, els seus pares o els avis, es clar.

Observo les mirades de la gent on resplandeix el desig de viure. Cap llei parlamentaria no pot fer canviar mai la manera de ser de les persones i el seu tresor mes preuat, estimar la vida. Caminen amb el pas ferm o a gambades, o aquest balanceig de les venedores de carrer, el xivarri i l’enrenou, les motos, les bicicletes, els taxis, els cyclos amb els turistes, els repartidors de mercaderies transportades damunt de les petites motocicletes. Una feina d’artesania. I quan surts del barri arribes al llac Hoan Kiem, on els avis fan exercicis, respiren, conversen, passegen als petits de la familia. Aleshores tot es pau i placidesa. Els joves sentats en els bancs que son arreu mirant les aigues del llac sota els arbres, cercant l’aire fresquet.

Dema marxo a Vinh Halong. Aquesta vegada dos dies i una nit a bord. Dissabte quan torni, al capvespre, pujare al tren per anar a Xina, a Kunming.

En el teclat no hi ha accents ……  Llegeixo les noticies del meu pais. Avui porto la samarreta groga. El color verd es ja el color de ses Illes. Tot es mou. La vida que tots volem esta fent el cami.

Per cert, si, el senyor Hieu encara es a la cantonada del mateix carrer Han Long reparant bicicletes, amb una diferencia, te un ajudant ……

Xin chao