Chào ông Viêt Nam

Els tres díes a Ngapali, estat de Rakhine a Birmània, a la mar, Golf de Bengala, van ser un veritable descans. Ngapali és un poblet de pescadors com tots el de la costa. La platja és idíl.lica. Encara hi han pocs hotels. Les infraestructures són encara una mica deficients, però pots trobar-hi la tranquil.litat que cerques.

Ngapali és un nom bonic, i diuen que en la època esplendorosa del Regne d’Arakan durant els secles XV, XVI, i XVII, un dels molts mercaders que van arribar-hi, va batejar el poblet amb aquest nom, perque li recordava la seva Nàpols. Aquest mariner italià es va quedar, i va ‘batejar’ el poblet amb el nom de Napoli i amb els anys s’ha anat convertint en Ngapali (Nyapali) que és més fàcil de pronunciar per els seus habitants.

L’any 1998 va arribar un alemany, de nom Oliver, a qui tots li ténen una veneració absoluta. Un filàntrop, una persona que segurament cercava el seu lloc. Va començar a organitzar una escola on va ensenyar anglès i com treure’n profit de la platja, de l’indret. Molta gent jove va aprendre idiomes i a saber treballar en el món hoteler i de restauració. Oliver va construïr una escola, un petit hospital, va anar facilitant els diners per adequar la carretera i les mínimes infraestructures. Altres empreses inversores van construïr un parell més d’hotels, o tres, on sí pots gaudir d’electricitat les 24 hores, aigua corrent i les facilitats d’un hotel de luxe asiàtic vora la platja. Es van obrir tres o quatre restaurants a la carretera i la gent del poble va poder accedir a unes feines, abans absolutament inimaginables.

El Restaurant Zwa II està situat tot just a la carretera a tres minuts de l’Hotel. Menjar peix fresc és una de les millors opcions per escollir Ngapali com a lloc de descans. Com cuinen en fogons de llenya, el peix està torrat i és deliciós. Abans te’l porten perque puguis escollir. També pots menjar marisc de tota mena. Contradiccions d’aquest país: Un bon plat de gambes torrades, unes quinze o vint, 3.000 kyats ( 3 Euros ), una cervesa Myanmar, 2.000 kyats ( 2 Euros ).
Tothom és pescador. Quan han passat els mesos de pluges, aleshores el peix el deixen assecar a la platja. Es menja moltíssim el peix assecat en aquest país, i també per exportar a d’altres països del sudest asiàtic.

Na Cho Lwin i Than Kyi, les dues noies que eren a l’Hotel Laguna Lodge on jo vaig reservar l’habitació, es sorpreníen que no conegués en Oliver. Per a elles qualsevol occidental ha de conèixer aquesta persona !
Elles dues eren les responsables de l’hotel, en aquest període de baixa temporada. Només teníen un client, jo, però en arribar a l’aeroport de Thandwe, vaig coincidir amb dues parelles, una francesa en viatge de noces, i una altra americà ell, xinesa ella, i no teníen cap reserva i tampoc cap idea on podíen al.lotjar-se. Vam compartir el taxi, i tots cinc ens vam presentar a l’Hotel Laguna Lodge. Es van posar d’acord ràpidament amb el preu i els cinc vam passar tres díes magnífics, sota la mirada, l’ajut i l’atenció de les dues noies que ho feien tot. Des de agafar cocos i preparar-los per beure l’aigua, fer l’esmorzar, netejar les habitacions, acompanyar-nos al mercat de Thandwe, facilitar medicines locals per problemes d’estomac, reconfirmar els vols, reservar el taxi per anar a l’aeroport, conversar, seure amb elles, escoltar històries, comprar el que ens venia de gust per esmorzar, si hi havíen existències, és clar, fer una truita de patata i ceba…..
La cuina era un fogó dels d’abans i utilitzen llenya. Arreu del país sempre veus a dones, infants i homes recollint llenya per poder cuinar a casa. Només els més rics, els més poderosos, ténen cuines de gas o elèctriques. Són una minoria.

Durant l’època de pluges ( maig a octubre ) es veuen tines arreu del poblet i també al costat de la cuina de l’hotel. S’omplen amb aigua de pluja. És la manera d’obtenir aigua potable per beure i cuinar, i evitar així qualsevol malaltia.

L’últim dia va començar a ploure ja de matinada i no va parar en tot el dia. Veritables cortines d’aigua, pluja monsònica i per sortir de l’hotel a la carretera havíem de travessar un bon bassal d’aigua. Desconec si es pot arribar a l’índex d’humitat d’un 150%, però aquesta va ser la meva sensació. Davant mateix de la mar, la pluja, tot plegat, semblava com si estigués refredada. Tot humit, tot mullat. Les dues parelles, joves és clar, es van banyar a la mar sota la pluja. L’aigua està calentoneta. Jo ho vaig fer els dos díes anteriores, quan el sol era present. Un goig, un plaer, nedar a les aigues del Golf de Bengala d’un color blau intens. Cap perill. Trencar les ones i començar a nedar.

El que no sabia és que la zona de platja davant de l’hotel és el camp de futbol del club de futbol Ngapali. Sota la pluja van competir dos equips en un partit de futbol vibrant, intens. Els xicots dominen molt bé la pilota i feien jugades intel.ligents que em recordaven el Barça. Poc public, i l’àrbitre no va tenir gaire feina, algun fora de joc, alguna trompadeta.
Va guanyar l’equip local per 3-0. Sense saber-ho, vaig passar una molt bona estona mirant i gaudint de les bones jugades d’aquests jugadors anònims.

La fotografia del partit de futbol.
Arxiu: Les pluges s’acosten; el petit hotel de fusta; vista de la platja sota la llum del sol; escalfant aigua a la cuina, al costat la tina d’on treuen l’aigua per cuinar i na Than Kyi desenredant el seu cabell.