Una altra dona assasinada
Publicat el 18 de desembre de 2008 per rginer
Aquesta tarda a Torà, comarca de La Segarra. Una discusió dins a casa, i l’home ha disparat sense pietat l’arma de foc i ha assasinat la seva dona. Després del crim, els mossos l’han detingut com a presumpte autor de la mort de la dona..
El perill és sempre de portes endins. La violència continúa i la meva denúncia ferma també.
El meu sincer condol per aquesta nova mort i unes lilas del Pirineu en aquest apunt trist i de ràbia.
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
Així en diuen a Mallorca, em pens. O xicrandana. No?
És un arbre meravellós; l’arbre perfecte per a Mallorca. Res de tants de fassers per semblar tropicals, i molt de fer més ombra que aquelles quatre plomes de puput dalt de tot de la palmera i que no t’abriguen ni el lòbul de l’orella. Al Moll n’han sembrats molts. De seguida es fan frondosos, amb una ombra generosa com una benedicció. Hi fa un estar d’àngels der la Patrona davall una xicranda d’aquestes. Tothom que té un comerç està encantat que n’hi sembrin una ben davant. I aquell ramell tan preciós, tan exultant… Pareix Buenos Aires el Moll trob d’ençà que han sembrat això. I una altra cosa: a l’hivern no tapen la claror perquè perden el fullam.
Pobreta la morta. Quant de patiment en tots els enfonys, roseret. Puta món.
Belles lilàs per a la mort que enrampa l’ànima. El neguit i la por no acaba.
Pena per a aquest bèstia: cada dia de la seva vida, s’encarregarà d’atendre les famílies, nens i parelles que vagin a disparar les escopetes de balins a les paradetes de fira de festa major. Ell sol haurà de carregar i repartir les escopetes cada dia mentre visqui i que el clac, clac, clac dels dispars se li fiqui al cap i no el deixi viure i el turmenti i el rostre de la seva dona se li aparegui cada nit i que en llevar-se, apa cap a la paradeta de fira, perpetuament.