De solanes i obagues

El santuari de la Cova de Sant Ignasi de Manresa, des de fa un temps comparteix carrer amb el que avui és una de les mesquites més importants de la Catalunya central. L’edifici ocupa una antiga fàbrica, i tot i tenir un aire exterior una mica trist i provisional és avui el centre espiritual dels musulmans tant de la ciutat com també de les rodalies.

La relació de la comunitat musulmana amb els veïns de la cova, i també amb els veïns de la resta de la ciutat de moment pel que m’expliquen és una relació de bona convivència.

L’ajuntament de Manresa ha estat dels ajuntaments més implicats i interessats amb la gestió de les qüestions religioses. Prova d’això va ser la participació en el Parlament mundial de les religions de Barcelona (va ser un dels llocs de trobada de diferents confessions), i també la celebració del Parlament català de les religions aquesta passada primavera. La implicació no va ser pas delegada sinó que el mateix alcalde (ara ex-alcalde i ex-conseller) Jordi Valls s’hi va interessar personalment.

La religió és un factor molt important a l’hora de gestionar el fenomen migratori, que es redueix massa a criteris economicistes. Pot ser un factor distorsionant i perillós per la cohesió social, però pot ser també un factor de cohesió i integració de les comunitats que arriben. El carrer de la Cova de Manresa n’és un bon exemple.