De solanes i obagues

El 4 d’octubre passat es va posar en marxa la Plataforma Sobirania i Progrés. Avui 12 de febrer ja s’han arribat a les 10.000 adhesions que els promotors s’havien posat com a límit per començar un seguit d’accions encaminades a mobilitzar la població.

No ha estat ràpid arribar a aquests 10.000 adherits, però precisament en això rau el valor i la força. La gent s’ho ha pensat, la gent s’ho ha dit, la gent ha decidit…. Ja vaig comentar en un post a l’inici d’aquest bloc que estem en un procés de llarg recorregut que implica compromisos
personals forts que toquen allò que més ens dol: el temps i la butxaca.
I és que quan el sobiranisme no és febrada sinó que precisament es
recolza en el realisme i el pragmatisme es quan comença a fer por.

Cal confiar en el seny i el coratge dels promotors i també en la capacitat d’implicació dels 10.000 i de tots aquells a qui puguem anar convencent. Encara que a vegades sembli el contrari, no crec pas que aquest sigui un mal moment.