El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ho sento, però tanta grip del pollastre no em farà agafar por. No, ara no. Sinó me’n dóna l’excés de verbalisime desenfrenat d’aquells que cerquen la confrontació entre les persones, tot aprofitant el desconeixement de les realitats alienes, tampoc m’en faran agafar de les aus migratòries que any rera any han tornat a Taradell des del sud d’Àfrica.

Si les orenetes que nien a casa em porten la grip aviaria aquesta,
benvinguda sia. Potser mori, però ho faré contemplant el vol dels
ocells que porten el bon temps enganxat a les ales i que amaneixen
d’art els cels de la meva vila.

Ho sento de debó, però no crec
que la fí de la humanitat l’hagin de portar les aus migratòries. Si més
no, no aquestes. Si de cas seran d’altres aus, les rapinyaires aus de
llengua de serp que viuen de l’insult i les mitges veritats, que neguen
l’identitat de les persones, que malviuen de cites a la igualtat i la
llibertat per empresonar llengues, paraules, expressions, persones i
mantenir desigualtats que semblen desconèixer.

Deixem’ho! Torno
a ser a Can Costa, a la biblioteca. Dissabte al vespre baixaré a
Barcelona, a la caminada aquesta que omplirà els carrers de la ciutat
d’un tèl d’aire fresc i necessari. I diumenge potser m’acosti fins a
Sant Llorenç de Montgai. Si hi vaig, portaré els papers de l’avi Jaume.
L’avi era massover i els seus papers eren tant irrellevants que va
poder llegar-los als seus parents quant ens va deixar ara farà una
vintena d’anys. Ni ells els van voler!

Si diumenge vaig fins a
Sant Llorenç, transcriuré els papers de l’avi Jaume i ho faré amb les
meves impressions d’unes terres que, si ara estan a un parell d’hores
en cotxe, pel meu avi debien ser l’aventura més llarga que havia fet en
sa vida. Si més no el que el va portar més lluny del Mas. I és que
aquells eren temps on, quan es volia dir que algú venia de lluny, es
deia que venia de "més enllà de Calaf".

Espero les orenetes,
tant com els rossinyols que van haver de marxar a l’exili i que
mantenen encesa una identitat semblant a la meva en llocs tant
allunyats d’aquesta terra com Austràlia o Mèxic.

Per cert, vull donar les gràcies a la gent de Lletra, espai virtual de literatura catalana de la UOC per la cita a una de les meves petjades. Ho fan en la fitxa d’un company vençut, en Xavier Benguerel.