El Cau de l'Ós Bru de Taradell

És fosca nit encara quan surto del llit i em calço les espardenyes. És negre nit quan fem el cafè amb el pare i ens llevem les lleganyes dels ulls. Tot just despunta el dia, quan prenem el cotxe i sortim de Taradell per a perdre’ns al cor del Montseny. Un Montseny que, malgrat que el cel comença a perdre la seva fosca, s’arrapa als llençols de blanca boira que l’ajuden a mantenir una amorosa escalforeta.

I que tendra i juganera que és la boira de les faldes del Matagalls. Els arbres juguen a fet i l’amagada amb els seus veïns i hostes. Sorprenem Viladrau vestint-se de gal•la per a rebre els visitants de la Fira de la Castanya d’enguany.

Carretera humida i boira espessa, flonja, volàtil… Penjats dins del núvol, prenem el vell camí, ara renovellat, que ens deixa a la voreta del castanyar. Catifa de fulles i pellons buits. Bastó i rasclet, conversa silent, mirada atenta sota un ruixim destil·lat pels arcans castanyers, arbres de branques amoroses i amigues que reconeixen els ses fills de tarannà alegre i rialler. Enguany, camí massa ample i arranjat, trobem a faltar als senglars per companyia. La civilització se’ls ha tornat a emportar. En aquestes hores menudes, ja són molt més amagats.

Però nosaltres, amb la collita feta, ens asseiem a esmorzar. A Viladrau, hi ha una fonda, niu dels boscaires locals. Caçadors i boletaires, amb forquilla i ganivet, disseccionen peus i galtes i parlen i riuen com el que més. Homes sucats en la terra que els ha parit des de temps immemorials: els seus avis ja hi vivien i se la coneixen de pam a pam.

Any rere any, de pares a fills, passen castanyars i boleteres. Any rere any, cor petit i neguit als llavis: Vols dir que no s’hauran assecat? Vols dir que una nova carretera no se’ls haurà emportat? I, any rere any, amb alegria descobrim el fruit brillant, la darrera de les joies que van plantar els nostres avantpassats.

A la llaor dels difunts, em menjaré doncs la collita que ells mateixos m’han donat. De primer, brou de carbassa, fet a l’olla i amb clemàstecs! Com és ja tradicional! I, per fer-li companyia, panellets ben treballats per l’amor de dues dones que em tenen robat el cor. I per beure? Què hi posem? Poseu-m’hi un vas de ratafia, d’aquella tan especial, que vam fer plegats a casa, amb verdes nous i secrets particulars.

Que tingueu bona castanyada, que us embolcallin els difunts, que, com cada any per aquestes dates, us donin consells profunds.